Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Maranhão
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil, amb sortida a l’Atlàntic pel nord.
La capital és São Luís 328 663 h 1980 El formen una ampla plana costanera, al nord, i una regió de cims aplanats, a l’interior El clima és equatorial, amb una escassa amplitud tèrmica 26,1°C pel gener i 25,5° pel juliol i amb pluges abundants 3 174 mm anuals a São Luis, que minven cap a l’interior La població és índia a l’interior, mentre que els negres, els mulats i els mestissos es concentren a la costa Hi ha conreus de cotó, canya sucrera, arròs, etc Hom hi explota les palmeres La ramaderia és principalment bovina i porcina Hi ha jaciments de bauxita i explotació forestal És…
Alagoas
Divisió administrativa
Estat del NE del Brasil.
La capital és Maceió Situat a la regió del NE, és un dels estats més petits del país, però amb una elevada densitat de població 71,6 h/km 2 De forma triangular, és format per una extensa plana costanera amb conreus de moresc, cotó, cocoters, canya de sucre i, en menor escala, mandioca, fesols, moniatos, arròs, bananers, tabac i cafè, i un sector interior elevat amb algunes plantacions tropicals i ramaderia El riu principal és el São Francisco, que forma frontera amb l’estat de Sergipe El clima és tropical, amb pluges distribuïdes entre maig i octubre, i fortes secades la resta de l’any Té…
Rio de Janeiro
© X. Pintanel
Divisió administrativa
Estat del SE del Brasil.
La capital és Rio de Janeiro Limita al NE amb l’estat d’Espírito Santo, a l’E i al S amb l’oceà Atlàntic i a l’W amb els estats de São Paulo i Minas Gerais L’accident geogràfic més important és la Serra do Mar a l’interior, formada per la Serra dos Orgãos 2 245 m, Serra da Estrêla i Boa Vista Totes van a morir cap a la vall del Paraíba do Sul, el riu més important de la regió El litoral és baix, amb moltes llacunes a l’E a l’W és escarpat a causa dels contraforts de la Serra do Mar El clima és càlid i humit a la costa i suau a l’interior La regió produeix canya de sucre, però l’agricultura té…
Sant Lluís
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a la zona sud-oriental de l’illa, sobre la planura miocènica, trencada per barrancs i torrenteres intermitents, que desemboquen en una costa alta i retallada per les puntes des Rafalet, el morro d’en Bruixa i el cap d’en Font i les cales i platges de s’Algar, sa Punta Prima, Alcaufar, Biniancolla, Binibeca, Binisafúller i Biniparratx.
L’illa de l’Aire, de 1400 m de longitud i dotada d’un far, és l’illot més important, situat al vèrtex marítim del terme El paisatge rural resta configurat per formacions boscanes d’alzines, ullastres i sotabosc 121 ha El 1982 la superfície útil era de 2532 ha el 75,8% del terme de les quals es cultivaven 1566 ha el 61,8% de la terra útil amb predomini dels cultius herbacis 1452 ha, generalment farratge La ramaderia comprèn 346 caps de bestiar boví La terra és explotada en 48,7% pels seus propietaris, en 12,5% ho és en règim d’arrendament i en 38,8% en el de parceria La zona urbana presenta…
Menorca
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, la més oriental, situada entre els paral·lels 39° 47’ 55’’ i 40° 05’ 17’’ lat N i entre els meridians 10° 08’ 05’’ i 10° 41’ 28’’ long E.
Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…
Brasil
Estat
Estat de l’Amèrica meridional limitat al N per la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i Veneçuela, a l’W per Colòmbia, el Perú i Bolívia, al S pel Paraguai, l’Argentina i l’Uruguai, i a l’E per l’oceà Atlàntic; la capital és Brasília.
La geografia física El relleu i la geologia El Brasil, que no ha estat afectat directament per les convulsions orogèniques més recents, presenta, en general, un relleu monòton, d’altituds relativament poc marcades —el 40% de la seva superfície, per sobre dels 200 m, i el 7%, per sobre dels 800—, i amb un predomini clar de les formes massisses, pesants, dels relleus tabulars i de les superfícies horitzontals i subhoritzontals Hom pot separar netament, des d’un punt de vista morfoestructural, dues grans unitats al nord, l’Amazònia —vasta àrea de subsidència i sedimentació, drenada per l’…