Resultats de la cerca

La catedral immediatament posterior a la conquesta cristiana i potser també la dels segles V-VIII era a l’emplaçament de l’actual La restauració de la vida canonical consta des del 882, època a partir de la qual van unides les comunitats canonicals de Santa Maria i de Sant Feliu El bisbe Pere Roger restaurà l’edifici el 1015, i decidí la construcció de la catedral romànica, que fou consagrada el 1038, de la qual restà només una part de l’anomenada torre de Carlemany Hi havia vint canonges vint-i-quatre des del 1229, entre els quals quatre ardiaques de Girona o major, de Besalú, d’Empúries i…

Situació i presentació És situat al SE de la ciutat de Girona i de Quart, al sector nord-occidental del massís de les Gavarres Al N limita amb el terme de Quart d’Onyar, a l’est amb l’extens terme de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura del Baix Empordà, al S, on el límit passa sota el puig de la Font i segueix parcialment la riera de Bugantó, amb Cassà de la Selva, i a l’W, on el termenal passa vora Ca l’Empordanès, amb Campllong i, més al nord, travessant la riera de Bugantó, amb el terme de Fornells de la Selva El territori és drenat per la riera de Bugantó, que desguassa a l’Onyar…

Situació i presentació Limita amb l’Alt Urgell per la banda N-NW terme de Josa i Tuixén i amb la comarca del Solsonès per la banda W-SW terme de la Coma i la Pedra i S terme de Guixers Per la banda E i SE resta unit al Berguedà a través dels extensos límits amb Saldes i toca també brevíssimament el terme municipal de Fígols Vell, per la banda del vessant occidental de la Gallina Pelada 2307 m A part el poble de Gósol, el cap municipal, aquest terme inclou el llogaret de Sorribes, també anomenat Sorribes de Gósol, i els antics llogarets de Bonner, Moripol i Vilacireres Pel que fa a les…

Situació i presentació Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona A més de Girona W i N, confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del…

Situació i presentació Es troba al sector meridional de la comarca, limitant amb Capçanes S, els Guiamets SW, el Masroig W, Falset N, Pradell de la Teixeta i Colldejou E, aquest últim terme pertanyent a la comarca del Baix Camp És en un territori accidentat pels contraforts nord-occidentals tossa del Mal Pas, 502 m de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou que depassen els 700 m a l’extrem SE i drenat per la riera de Marçà o de Fontaubella i els barrancs de les Taules, afluent a la riera de Marçà, i dels Ribassos i de les Pedrenyeres, tots de la conca del riu de Siurana, a través de…

La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes…

Situació i presentació Al N, limita amb la línia de crestes que separa la capçalera del Llobregat de la conca del Rigard, terme municipal de Toses, i l’Arija el separa del terme de Gombrèn a l’E També limita per l’extrem nord-occidental amb la Baixa Cerdanya municipi d’Alp Per la banda de la comarca del Berguedà, limita amb Bagà i Guardiola de Berguedà a l’W i, amb la Pobla de Lillet, pel S A més del poble de Castellar de n’Hug, el terme comprèn l’antic veïnat de Sant Vicenç de Rus, a la confluència de la riera de Rus amb el Llobregat També hi ha, a tocar de Castellar, els bar ris de l’Erola…

Situació i presentació El municipi de Borredà, de 43,45 km 2 , limita a l’E amb Alpens Lluçanès i les Llosses Ripollès, al S amb Lluçà Lluçanès, a l’W amb la Quar el límit amb aquest darrer terme és el Margançol i Vilada i al N amb Castell de l’Areny, on les rieres de Camprubí i de Cercosa separen els dos termes El terme municipal de les Llosses té un enclavament dins del terme de Borredà el de la Rovira de Baix, entre Alpens i Borredà, que té el límit meridional a la riera de Merlès, prop del límit amb la Quar El terme és situat en el punt de contacte del Ripollès amb el Berguedà, a la zona…

Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes…