Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
sa Mola de Fornells
Gran promontori de la costa septentrional de Menorca, dins el terme des Mercadal, que avança uns 4 km en direcció N, entre el port de Fornells, a ponent, i l’arenal de s’Olla, a llevant.
L’istme té una amplada d’1,5 km Culmina, a l’extrem septentrional, en la talaia de Fornells 122 m alt Al centre hi ha el lloc de s’Albufereta
Sant Miquel de Vinebre
Jaciment arqueològic
Assentament d’època romanorepublicana al terme municipal de Vinebre (Ribera d’Ebre).
És situat damunt un esperó rocós de 130 m de llarg per 60 m d’amplada, a l’esquerra de l’Ebre, dominant el pas de l’Ase, en un punt de gran valor estratègic Fou ocupat entre la segona meitat del s II aC i mitjan s I aC
naveta de Cala Blanca
Naveta d’habitació de Menorca.
Es tracta d’un edifici de grans dimensions, de més de 13 m de longitud per una amplada interna de 4 m, situat prop de la mar És una de les poques construccions d’aquest tipus que han estat documentades a l’illa de Menorca Fou utilitzada entre el final del s XVIII i el s XIII aC
Torralba

Aspecte de la taula de Torralba d'en Salort
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica, on destaquem una taula i un talaiot La taula és de grans dimensions, amb una pedra vertical de 4,30 m d'alçada, uns 2,50 m d'amplada i uns 0,5 m de gruix i una pedra capitell d'uns 3,60 m de llarg, aproximadament 1,15 m d'ample i 0,70 m de gruix
Fornells
Vista aèria de Fornells
© Fototeca.cat
Poble
Poble (fornellers; 12 m alt.) del municipi des Mercadal, Menorca.
Situat al NE de la badia o port de Fornells , el més important de la costa de tramuntana, obert entre dos grans promontoris, el cap de Fornells , a l’W, i sa Mola de Fornells, a l’E, que forma una gran bossa de 5 km de longitud i 2 km d’amplada, al fons del qual hi ha un sector de platges i d’aiguamolls —s’Albufera—, amb unes salines ses Salines Noves i ses Salines Velles, que produeixen de 500 a 1000 tones anuals de sal Dins el port hi ha tres illes Gran o de ses Sargantanes, des Revells i Petita o des Porros La població té l’origen en una fortificació en resten les runes que al…
aeroport de Sant Climent
Aeronàutica
Aeroport de Menorca, situat al SE de l’illa, al municipi de Maó, a 4,5 km d’aquesta ciutat i a 2 del poble de Sant Climent.
Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha…
camí d’en Kane

Camí d’en Kane (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí ral de Maó a Ciutadella fet construir pel governador britànic Richard Kane; iniciat el 1713, s’obrí a la circulació el 1720.
Tenia 51,5 km de llargada i una amplada de 30 peus anglesos 9,14 m Les obres foren dirigides per William Scholy És equidistant de les costes de Tramuntana i de Migjorn Fou restaurat en 1800-01 Fou la via de comunicació bàsica per a l’illa fins el 1900, any en què hom acabà l’actual carretera Es conserva una part del seu tram inicial, entre els voltants de Maó i es Mercadal Travessa gran part del camp interior de l’illa i al llarg del seu recorregut es troben exemples de l’arquitectura rural menorquina És utilitzat com a espai lúdic de passeig A partir d’es Mercadal, la via es…
la Torre de l’Espanyol

Plaça del carrer del Porxo, a la Torre de l’Espanyol
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera d’Ebre.
Situació i presentació El municipi de la Torre de l’Espanyol, de 27,9 km 2 , és situat a la part septentrional de la comarca, a l’esquerra de l’Ebre i aigua amunt del pas de l’Ase A llevant limita amb els termes de Cabassers NE, la Figuera i el Molar SE, tots tres de la comarca del Priorat Al S el termenal separa el municipi del de Garcia i a ponent i tramuntana hi ha la divisòria amb Vinebre A la part més occidental el terreny és planer, però la resta, especialment al SE, és força accidentada pels vessants septentrionals de la serra del Tormo 523 m, la carena de la qual fa de divisòria amb…
la Ribera d’Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya.
La geografia Cap de comarca, Móra d’Ebre És constituïda per la part més deprimida de la cubeta tectònica de Móra, enfonsada dins la part meridional de la Serralada Prelitoral Catalana El riu Ebre recorre transversalment la cubeta que resta closa entre els congosts de l’Ase i de Barrufemes, però hom inclou també a la Ribera el fragment extern que, al llarg del riu, va de la seva entrada a Catalunya fins al pas de l’Ase Hom entén també que pertany a la comarca la faixa superior del glacis degradat per l’excavació fluvial que forma part del buc del gran riu De Faió a Ascó, l’Ebre drena en amples…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…