Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
punta d’en Nati
Vista de la punta d'en Nati
© CIC-Moià
Cap
Cap de la costa septentrional de Menorca, a l’extrem nord-occidental de l’illa, dins el terme de Ciutadella.
Hom hi ha bastit un far 42 m alt
s’Enclusa
Serra (275 m) del nord de la vila de Ferreries (Menorca) formada per dues elevacions (sa Torre i es Becs), que domina el pla Verd.
Hom hi ha establert una base nord-americana de control aeri
Tirant
Lloc o possessió del municipi des Mercadal (Menorca), subdividit actualment en Tirant Vell i Tirant Nou, notable casal, uns 7 km al N de la vila, i prop de Fornells, que dóna nom a la cala, platja i arenal de Tirant, que s’obre a la costa septentrional de l’illa, al fons del golf limitat pels caps de Fornells i de sa Cavalleria, i on desemboca el torrent des Mercadal, que rep en aquest darrer tram els noms de Lloriac i de riu de Tirant
.
Hi ha urbanització i hom explota industrialment la sorra de l’arenal
na Macaret
Sector de la costa de la caseria de na Macaret
© CIC-Moià
Caseria
Caseria d’estiueig del terme des Mercadal (Menorca), a ponent de l’entrada del port d'Addaia.
Hom hi construí un moll de pescadors i una petita església És centre d’expansió de la ciutat d’Alaior
port de Sanitja
Aspecte del port de Sanitja
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Port natural de la costa septentrional de Menorca, entre el cap de Cavalleria i la punta de sa Torre, dins el municipi d’Alaior.
Hom ha considerat que en aquest indret hi havia hagut la hipotètica via fenícia de Sanisera un camí romà unia el port amb Alaior
Gràcia
Santuari
Santuari situat als afores de Maó (Menorca), vora el cementiri, on és venerada la Mare de Déu de Gràcia, patrona de Maó.
L’edifici primitiu hom suposa que hi havia hagut antigament un convent augustinià fou substituït el 1491 per un edifici gòtic, reconstruït el 1544 i ampliat el 1697 i durant el s XVIII
la Clota
Barri
Barri de Maó, a l’oest de la ciutat, entre la colàrsega del port i la carretera de Ciutadella.
Ocupa una clotada entre l’antic raval de Dalt Vilanova i el pla des Monestir Fou poblat per una forta immigració de catalans del Principat, arribats arran de la guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1812 Hom l’ha fet servir tradicionalment com a lloc d’habitatge modest
Binibeca
Vista del poble de Binibeca (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Antiga possessió del municipi de Sant Lluís (Menorca), prop de la costa meridional de l’illa, subdividida en Binibeca Vell i Binibeca Nou; a la vora hi ha la cala de Binibeca Vell.
En aquesta cala hom ha construït un poble d’estiueig inspirat en l’arquitectura popular a partir d’un projecte de l’arquitecte Francesc Barba i Corsini, que s’inspirà en el caseriu de Torret, molt aprop de Sant Lluís Tanmateix, la idea original fou de l’aparellador menorquí Antoni Sintes, que hi treballava a l’estudi d’arquitectura esmentat Durant la dècada del 1960 es posà en marxa aquest poblat turístic que és un dels llocs més visitats de l’illa
la Mola
Península a l’extrem oriental de Menorca, que forma el sector septentrional de la bocana del port de Maó, unida a terra ferma per l’istme des Freus.
Té forma triangular inclinada vers el SW, i la major elevació és a la punta de s’Esperó, a 78 m alt Els terrenys calcaris del Miocè cavalquen sobre esquists paleozoics A la segona meitat del s XVIII fou cedida pel govern britànic a la colònia grega de Maó Confiscada el 1782, passà a propietat estatal Per tal de no deixar sense defensa el port de Maó després de la voladura del fort de Sant Felip 1805, hom hi construí 1848-52 el fort d’Isabel II o fort de la Mola
aeroport de Sant Climent
Aeronàutica
Aeroport de Menorca, situat al SE de l’illa, al municipi de Maó, a 4,5 km d’aquesta ciutat i a 2 del poble de Sant Climent.
Oficialment hom el denomina aeroport de Menorca Inaugurat el mes de març del 1969, consta d’una pista de 2 450 m de longitud i 45 m d’amplada, estació de passatgers i mercaderies, installacions i serveis d’incendis, combustibles, control i protecció WOR i ADF Per les seves característiques tècniques permet l’aterratge de reactors de tipus mitjà i àdhuc, sota determinades condicions tècniques, dels de gran tonatge Les línies regulars establertes enllacen amb Barcelona, Mallorca, Madrid i Londres, i són nombrosos els vols xàrter amb Anglaterra, Irlanda, Alemanya i Holanda Ha…