Resultats de la cerca

Ocupa la zona meridional compresa entre els termes de Ciutadella, es Castell i Sant Lluís S'oposa al sector de Tramuntana, de distinta geomorfologia, però des del punt de vista agrícola el mot té un sentit més restringit, car les terres pregones del centre de l’illa són anomenades sa Mitjania

La bocana té vuit milles d’amplària i s’endinsa sis milles cap al SW Acaba amb una costa baixa i arenosa, amb nombrosos assentaments turístics distribuïts en quatre termes municipals Artà colònia de Sant Pere, Santa Margalida Son Serra de Marina, Can Picafort i Alcúdia es Port d’Alcúdia, entre d’altres Els vaixells poden ancorar a 39° 49’ 27’ de latitud N i 3° 9’ 19’ de longitud E prop del Port d’Alcúdia

És estesa al SW de les serres de s’Enclusa i de Santa Àgueda, al S de les garrigues de Binissuès i al SE de l’extens bosc de la Vall, al límit dels termes de Ferreries sector drenat pel barranc d’Aljandar i Ciutadella drenat pel barranc de sa Fontsanta o de la Vall Travessada de SE a NW per la carretera de Maó a Ciutadella, és zona mixta de conreus farratgers en part de regadiu i de cereals

Al fons de la cala, CAMPSA hi tenia installats els dipòsits de proveïment de Menorca, darrera els quals es trobaren les restes d’un nimfeu o d’una font romana, objecte d’excavacions arqueològiques el 1984

Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana

Geològicament presenta una clara diferència entre ambdues vores la del NE és una formació paleozoica d’esquists i gresos molt plegats, de colors foscs al SW presenta sediments horitzontals terciaris Miocè de roques calcàries blanquinoses amb conglomerats intercalats El flanc NE és molt retallat i de costa baixa, llevat de la península o punta de la Mola, que acaba amb el penya-segat de la punta de s’Esperó, on els materials terciaris cavalquen sobre els esquists Una doble falla originà, a més de l’escotadura ocupada per la mar, els illots d’en Pintot o l’ Arsenal, de l’Hospital o del Rei, de…

La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…

Aljandar apareix en el folklore menorquí és coneguda la cançó popular que té per títol La novia d’Aljandar

Té una extensió de 701,84 km 2 el 14% de la total de l’arxipèlag, 216 km de costa i unes distàncies màximes de 53 km de W a E del cap de Menorca o de Bajolí a la punta de la Mola i de 23 km de N a S del cap de Cavalleria a la punta de son Bou La posició llevantina en el conjunt de les illes baleàriques li dona una situació privilegiada en la Mediterrània occidental La situació geogràfica ha condicionat fortament la història, les formes de vida i l’economia menorquines i ha donat a l’illa una personalitat molt característica i diferenciada dins el conjunt baleàric És la segona en extensió i en…