Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Torralba

Aspecte de la taula de Torralba d'en Salort
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Antic llogaret
Antic lloc del municipi d’Alaior (Menorca), al S de la ciutat, que ha donat nom a un sector del terme, de regadiu, i a diverses cases (Torralba d’En Sabord, Torralbet).
Hi ha una escola rural i una important estació megalítica, on destaquem una taula i un talaiot La taula és de grans dimensions, amb una pedra vertical de 4,30 m d'alçada, uns 2,50 m d'amplada i uns 0,5 m de gruix i una pedra capitell d'uns 3,60 m de llarg, aproximadament 1,15 m d'ample i 0,70 m de gruix
Sant Joan de Missa

Sant Joan de Missa
© Dan Piris
Llogaret
Llogaret del municipi de Ciutadella (Menorca), format al voltant d’una església rural, a uns 4 km al SE de la ciutat.
Fou parroquial de l’antic poble de Monestrells , i actualment depèn de la de Sant Francesc És tradicional la celebració de les completes la vigília de la diada de Sant Joan
Melussa
Nom d’una illa pròxima a Ibèria, segons Hecateu, que els historiadors moderns han identificat, uns amb Menorca i altres amb Mallorca.
Binissafúller

Vista de la cala de Binissafuller, amb l’illot al darrere
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Caseria amb població dispersa del municipi de Sant Lluís (Menorca), a l’oest del poble, a uns 3 km de la costa.
A la costa hi ha la cala de Binissafúller , amb una urbanització i les anomenades “casetes de sa vorera”, actualment protegides, i que es construïren com a llocs d’estiueig També cal esmentar l’ illot de Binissafúller
illa de l’Aire

Vista de l’illa de l’Aire (Menorca)
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Illa
Illot situat a l’extrem SE de Menorca (pertanyent al municipi de Sant Lluís), separat d’aquesta illa per un freu bastant estret.
Té una longitud d’uns 1400 m, però és molt estret la seva superfície es de 34 ha Serveix de base a un far de segon ordre que orienta la navegació, situat a uns 53 m sobre el nivell del mar Hi viu una gran colònia de sargantanes negres, endèmiques de Menorca Té un petit ancoratge per a barques i una petita edificació propera on hom es pot resguardar L’illa està protegida amb diferents figures ZEPA Zona especial de protecció d’aus, LIC Lloc d’interès comunitari i ANEI Area natural de especial interès També el seu fons marí està catalogat dins dels BIC Bé d’interès cultural per la…
Binidalfà
Possessió del municipi de Ferreries (Menorca), al nord del terme.
La zona costanera més pròxima a uns 2,5 km és anomenada els penyals de Binidalfà
canal de Menorca
Braç de la mar Balear
, entre Mallorca i Menorca.
No ateny enlloc els 200 m de profunditat, i la seva amplària mínima, entre el cap d’Artrutx Menorca i el des Freu Mallorca, és d’uns 40 km
Maó
Vista del port de Maó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Menorca, situat a l’extrem oriental de l’illa.
La geografia S’estén des de la costa de tramuntana a la de migjorn Dues terceres parts del territori són formades per terrenys paleozoics, molt plegats a la part de llevant Carbonífer, Devonià, amb extensions planes al NE, al sector de Capifort La costa de tramuntana és alta i retallada, des del port d’Addaia fins al cap de Favàritx, extrem nord-oriental, des d’on retrocedeix i forma la cala Presili Continua vers el S per la cala de sa Torreta i les platges del Grau, davant l’illa d’en Colom les dunes del Grau limiten s’Albufera, que desemboca a la mar per una gola arenosa i és la formació…
Biniancolla

Vista de la cala de Biniancolla
© Antònia Sánchez - En Menorca
Caseria
Urbanització
Caseria amb una urbanització del municipi de Sant Lluís (Menorca), al sud del poble, a uns 3 km de la costa, on hi ha la cala de Biniancolla
.
Hi ha una estació radioelèctrica que enllaça les xarxes telefòniques espanyoles i italianes a través de Sardenya
Sant Agustí
Lloc o possessió del municipi des Mercadal (Menorca), situat al sector des Migjorn, a l’esquerra del barranc de Binigaus, uns 2 km aigua amunt de la seva desembocadura.
Prop seu i dominant el barranc hi ha les restes del poblat prehistòric de Sant Agustí , circuït per una muralla ciclòpia habitacions circulars i rectangulars, sitjots, un pilar de taula i tres talaiots Un d’aquests, el de ses Bigues de Mata, ben conservat, és el més gran dels de cambra de les Balears Fou declarat monument nacional el 1931