Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
New Park Bowling Terrassa
Bitlles
Instal·lació esportiva de Terrassa.
Situada al recinte del Parc Vallès, s’inaugurà l’any 2004 amb vint-i-una pistes de bowling de deu i una zona de jocs recreatius Es dedica principalment al bowling comercial, però també organitza competicions d’àmbit català Campionats de Catalunya, Lliga Catalana i circuit català i d’àmbit estatal Lliga S’hi entrenen els equips del Vallès Occidental
Mas Juny
Masia
Masia del municipi de Palamós (Baix Empordà).
Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions
New Park Bowling Mataró
Bitlles
Instal·lació esportiva de Mataró.
Situada al recinte de Mataró Parc, s’inaugurà l’any 2000 amb setze pistes de bowling de deu i una zona de jocs recreatius Es dedica principalment al bowling comercial, però collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling organitzant competicions d’àmbit català Lliga Catalana i circuit sènior i d’àmbit estatal Campionats d’Espanya S’hi entrenen els equips del Maresme
Baix Bowling
Bitlles
Instal·lació de bowling de deu de Sant Vicenç dels Horts.
Fou inaugurada el 2001 i disposa de 12 pistes Es dedica al bowling comercial i collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB per organitzar competicions d’àmbits català i europeu, i formar nous esportistes en l’escola de bowling Hi entrenen regularment els equips federats del club Seven 3, Club de Bowling Barcelona, Bowling Club Catalonia, Xtreme i els equips de la FCBB El 2008 començà a acollir competicions de primera categoria
Planet Bowling Gavà
Bitlles
Instal·lació esportiva de Gavà.
Obra de l’estudi Rojo, Ruiz i Rodríguez Arquitectes, s’inaugurà el 1996 i té una capacitat per a 919 persones Situada al Parc Comercial Barnasud, disposa de 26 pistes de bowling de deu Es dedica principalment al bowling comercial, però collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l’organització de competicions d’àmbit català Lliga Catalana i estatal Campionats d’Espanya i Lliga Acollí el torneig Catalonia Open – Trofeu Galasa 2005, 2006, prova del Circuit Europeu
Bowling Pedralbes
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Instal·lació esportiva situada al barri de les Corts de Barcelona.
Fou inaugurada el 1978 Disposa de 14 pistes de bowling de deu i té una capacitat per a 240 persones Hi entrenen regularment els equips federats dels clubs de Barcelona Es dedica al bowling comercial i collabora amb la Federació Catalana de Bitlles i Bowling en l’organització de competicions d’àmbit estatal i internacional Des del 1978 s’hi organitza anualment el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona, i també n’ha impulsat d’altres, com la Copa d’Europa d’equips femenins 1988, la Copa del Mediterrani 1988, 2002, l’European Women Master’s 2004-08 o la Copa Federacions 2008-10
Colomers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al límit amb el Gironès, estès a l’esquerra del Ter, que forma el límit meridional del terme, el qual envolta per la part exterior un gran meandre.
Situació i presentació Limita a l’W amb Sant Jordi Desvalls Gironès, al N amb Vilopriu, a l’E amb Jafre i al S amb Foixà El poble agrupa tota la població del terme La resclosa de Colomers, antiga resclosa del rec del Molí, forma un pantà i fou reconstruïda en la dècada de 1970 El rec del Molí, que té la captació d’aigua en aquest lloc, permet la xarxa de regadius de la plana de la riba esquerra del curs inferior del Ter, fins a la mar, i mou, també des d’antic, diversos molins fariners en el seu recorregut Altres cursos són la riera de Vilopriu, prop del poble, i les rieres de Ramema o de…
Santa Cristina d’Aro
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, que comprèn gairebé tota la capçalera de la vall d'Aro, que travessa el terme en direcció W-E.
Situació i presentació Limita al S amb Tossa de Mar Selva, a l’W amb Llagostera i Caçà de la Selva Gironès, al N amb Cruïlles, a l’E amb Calonge i Castell d’Aro i al SE amb Sant Feliu de Guíxols El Ridaura travessa el territori d’W a E i el parteix en dos sectors Al N, el terreny és accidentat pels vessants muntanyosos de les Gavarres, fins prop del puig d’Arques, on hi ha els pobles de Santa Cristina d’Aro, Bell-lloc i Romanyà de la Selva Al S, el sector és accidentat per la serra de Sant Grau o de les Cadiretes el Montclar, 417 m, on es troba el poble de Solius, i que arriba fins a la mar,…
l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
la Bisbal d’Empordà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Baix Empordà, a la zona de contacte de la plana empordanesa amb els contraforts septentrionals de les Gavarres, que afecten la meitat sud del terme.
Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…