Resultats de la cerca

Dona nom a la platja de Sant Pol , oberta entre la punta del Molar i el nucli de s’Agaró Castell d’Aro És un sector eminentment turístic, amb nombrosos xalets i apartaments

Antic nucli de pescadors, ha esdevingut un important centre turístic, amb nombroses torres de residència i estiueig i apartaments 101, el 1986 i amb 6 establiments hotelers amb capacitat per a 394 persones el 1987

Ha esdevingut un important nucli turístic, amb un gran nombre d’hotels i d’apartaments Hi havia hagut una capella dedicada a sant Antoni actualment hi ha una església d’estil neogòtic El 1936 formà un municipi amb el nom, primer, de Sant Antoni de Mar, i després, de Llevantí de Mar , que durà només fins el 1939

Petit veïnat del terme de Castell d’Aro al començament del segle XX tenia 113 h, les possibilitats de la seva extensa platja i la seva situació central entre Sant Feliu de Guíxols i Palamós afavoriren el seu gran desenvolupament a partir del boom turístic dels anys seixanta En l’actualitat té uns 32 establiments hotelers amb unes 3000 places, gran nombre d’apartaments 1600, tres càmpings 1948 places —que sovint han deformat enormement el paisatge—, restaurants i, a més, és un dels centres de diversió dancings, boites, nightclubs de tota la Costa Brava, freqüentat també per…

Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a 1570 m d’altitud i conegut com el Xalet del CEC, fou el primer allotjament de l’estació d’esquí de la Molina, al voltant del qual es construí un dels primers centres turístics hivernals de Catalunya Impulsat per Ignasi Folch i Girona, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, fou dissenyat per l’arquitecte Josep Danés i inaugurat el 6 de desembre de 1925 amb una capacitat de cent vuitanta places Durant dècades el Xalet del CEC, que fou declarat bé d’interès local l’any 2006, donà servei als excursionistes i esquiadors que anaven a la Molina L’…

Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…

Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…

Situació i presentació El terme municipal, en contacte amb la mar en tot el sector meridional, limita a ponent i al N amb el de Santa Cristina d’Aro i al NE amb el de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró Constitueix, de fet, la capital d’una petita subcomarca que integra el terme propi i els de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró i Santa Cristina d’Aro, emplaçada entre les Gavarres i la mar, ben diferenciada de la resta del Baix Empordà, al qual fou inclosa en la divisió territorial del 1931 de fet el 1989 es creà el partit judicial de Sant Feliu, que integra els municipis de Sant Feliu,…

Situació i presentació El sector de muntanya té la màxima elevació al puig Cargol 363 m, al NE del terme La muntanya de Can Mont, amb els paratges de Castellbarri, la Creu i Ruàs, forma una extensa zona muntanyosa 298 m a ponent, amb vessants abruptes sobre les valls de Cabanyes i de Rifred Al SW les serres de les Roques i dels Vilars puig Palet, 145 m, amb la costa de Treumal i a llevant el puig Cabrer i les minses elevacions de puig Sesforques i el Collet, limiten la vall de Calonge, que s’obre a la mar a la platja de Sant Antoni i Torre Valentina El litoral sud del terme…