Resultats de la cerca

Lloc de moriscs, restà despoblat a l’expulsió 1609

Antiga alqueria islàmica, restà despoblada el 1609 amb l’expulsió dels moriscs

Limita amb la de la Costera a través d’una sèrie d’elevacions serra de l’Énova , 153 m alt ocupades per matollar Dues terceres parts del territori són conreades, amb predomini del regadiu 400 ha, un 90% dels conreus, que aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia comuna de l’Énova 300 ha i aigua de pous per a la resta El taronger 350 ha té caràcter gairebé de monocultura, la resta del regadiu és dedicada a l’arrossar que havia tingut antigament una gran extensió, blat de moro i hortalisses El secà arbres fruiters i oliveres es limita a 30 ha a la zona elevada La població, que…

Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida 400 ha i de pous 500 ha el taronger constitueix gairebé un monocultiu 800 ha, i la resta és destinada a hortalisses L’agricultura ocupa el 62% de la població activa Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment Façana de l’església de Rafelguaraf © Fototecacat El poble…

En resta una torre enrunada de planta rectangular És esmentat el 1058 pertangué al monestir de Sant Feliu de Guíxols, i al segle XII fou concedit en feu a la família dels Gaufred, senyors de Fenals Al seu costat hi ha les restes d’un poblat ibèric

La parròquia depengué de la d’Albalat de la Ribera fins el 1316, que s’independitzà Antiga alqueria islàmica, pertangué al terme d’Alzira fins el 1608, que passà al d’Algemesí En tingué la senyoria des del s XIV la família Jofre El 1704 ja estava despoblat Resta una paret, sembla ser de l'església

Existia ja al segle XIII i segons LG Constans hi hagué un monestir desaparegut al segle XVI L’edifici fou bastit el 1758 i afegit a una masia de la mateixa època L’antiga imatge fou destruïda el 1936 Eren populars els aplecs que s’hi celebraven El santuari resta molt vinculat al record de la figura de Josep Oriol, que en fou beneficiat 1675

El sector septentrional forma part de la plana alluvial del Xúquer El territori no conreat un 25% del total és ocupat en gran part per matollar L’agricultura, gairebé tota de regadiu, llevat d’uns bancals de garrofers i oliveres, s’estén a les vores del riu d’Albaida i a la plana alluvial i aprofita l’aigua de la séquia comuna de l’Énova i també de pous és dedicada en bona part a tarongerars, i la resta a arrossars, hortalisses i blat de moro Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura magatzems de taronges El poble 2 529 h agl 2006 maniuelencs o maniuelers 47 m alt és a la…

L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…

El terme s’estén a banda i banda del riu Magre, des de poc abans de la seva confluència amb el riu de Bunyol El relleu és lleugerament ondulat es destaca la serra del Castellet 342 m alt Hom conrea la major part del territori el secà, amb unes 4 000 ha, és dominat per la vinya 2 400 ha, que és la base econòmica de la població el vi de Torís és molt estimat i hi ha una important cooperativa vinícola, i la resta és dedicada a oliveres i garrofers El regadiu 425 ha aprofita l’aigua del riu i és destinat a tarongers 250 ha, hortalisses cebes, tabac i blat de moro Els darrers anys s’han installat…