Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
roca Maura
Ruïnes de la torre Moratxa, al puig de Rocamaura
© Fototeca.cat
Muntanya
Contrafort (225 m alt.) del massís de Montgrí, prop de la costa, que domina el poble de l’Estartit dins el municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà) per ponent.
Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació
baronia de Vallalta
Història
Jurisdicció senyorial centrada el castell de Vallalta (Maresme).
Apareix amb aquesta denominació per primera vegada al 1271, quan n'era titular Brunisenda de Goscons, senyora de la força de Vallalta i altres feus com Sacreu, Goscons i les Planes Passà posteriorment als seus descendents, fruit del seu matrimoni amb el noble faïdit Pere d’Arquer, que l’ostentaren com a títol fins a l’abolició dels drets senyorials al 1813
l’Estartit

Platja de l’Estartit, a Torroella de Montgrí
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà), situat a l’esquerra de l’embocadura del Ter, a l’oest del Montgrí, entre la muntanya Gran, el puig de Roca Maura i la mar, davant les illes Medes.
Originàriament era un petit nucli de pescadors arran de mar, entorn dels carrers de les Illes i de Santa Anna, que apareix ja com a nucli habitat el 1757 Al segle XVIII serví de port per a embarcar-hi els productes de la terra de la comarca i portar-los a Barcelona Parròquia des del 1928, la seva església Santa Anna havia estat construïda al començament del segle XX Des del 1950 és un dels primers centres turístics de la Costa Brava Durant la temporada d’estiueig, la població flotant supera les 15000 persones La dedicació a la pesca ha disminuït en benefici de la dedicació als…
el Montnegre
El Montnegre
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós que forma part de la Serralada Litoral, entre la Tordera i el coll Sacreu, que el separa del Corredor.
Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats,…
Bellcaire d’Empordà

Vista del nucli històric de Bellcaire d’Empordà
© Cases Singulars
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al sector més estret de la plana empordanesa, entre el massís del Montgrí i la serra de Valldavià.
Situació i presentació Limita amb l’Escala Alt Empordà al N, amb Torroella de Montgrí a l’E, amb Ullà al S, amb la Tallada d’Empordà a l’W i amb Albons al NW Travessa el municipi el rec del Molí, ara aprofitat per a regar, que abans alimentava diversos molins, entre els quals el molí de Bellcaire, que encara es conserva, com també la seva masia el terme és drenat, així mateix, per altres petites séquies que se’n deriven, tributàries del Ter Aquest riu sembla que antigament tenia dos braços, un dels quals desembocava a Empúries, després de travessar el terme de Bellcaire Va ser desviat a la…
Sant Joan de Bellcaire

Exterior de l’església de Sant Joan de Bellcaire
© JoMV
Església
Església del municipi de Bellcaire d’Empordà (Baix Empordà).
És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera…
Òrrius
Òrrius
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme, al límit amb el Vallès Oriental, accidentat pels vessants est de la Serralada Litoral.
Situació i presentació Limita amb el terme vallesà de la Roca del Vallès NW i amb els del Maresme d’Argentona NW, Cabrils SW i Vilassar de Dalt SE Se situa en una petita vall dins la Serralada Litoral Catalana, parallela a la carena de la serra i oberta vers el NE, formada per diversos torrents de la Font del Sot, de Séllecs o de Can Maurí, de Can Femades, de la Rambleta, de la Pallota, de Coll de Porc i de Can Blanc que formen la riera d’Òrrius o de Riudameia, afluent per la dreta de la riera d’Argentona, ja dins el terme d’Argentona Entre els cims que envolten la vall…
Ca l’Arquer
Masia
Masia del municipi d’Arenys de Munt (Maresme).
Anomenada antigament Força de Goscons, es troba a l’inici del camí de Vallalta, al veïnat de Goscons, al tram mitjà de la vall de Goscons És de planta quadrada, teulada de quatre vessants i consta de dos pisos i golfes El portal és adovellat i al damunt hi ha una important finestra coronella La resta de finestres, moltes amb espitllera, són gòtiques d’arc conopial amb carasses i blasons a les mènsules Aquesta casa forta, fins al segle XVII, es componia d’un edifici central protegit per espitlleres i matacans i flanquejat per dues torres rodones, de les quals queden únicament els…
Parlavà
Parlavà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la plana d’inundació del Ter i del Daró, riu aquest darrer que travessa el terme de S a N al sector oriental.
Situació i presentació El terme limita al N amb Ultramort, a l’E-NE amb Serra de Daró, al SE amb Ullastret, al S amb Corçà, a l’W amb Rupià i al NW amb Foixà Comprèn el poble de Parlavà, cap municipal, el poble de Fonolleres, els veïnats de la Rutlla i de Matabou i nombroses masies S’estén per terrenys de la plana d’inundació del Ter i el Daró, riu que travessa de sud a nord l’extrem de llevant del terme La part occidental és ondulada per pujols de formes suaus, com els del pla dels Moros, al SW del terme El poble de Parlavà és emplaçat a 40 m d’altitud, al vessant de migdia del turó de…
castell de Burriac
Torre d’homenatge i restes del castell de Burriac
© Fototeca.cat
Castell
Antic castell, situat al cim del turó de Burriac (401 m alt.), a l’extrem d’un contrafort de la Serralada Litoral, dins el terme de Cabrera de Mar (Maresme), al límit amb el d’Argentona.
Les restes Les ruïnes que queden del castell corresponen a la remodelació que dugué a terme Pere Joan Ferrer a partir de l’any 1473 És una fortalesa de doble recinte, planta irregular allargada i orientada de nord a sud Durant l’excavació de 1987 es va documentar a l’interior del conjunt la presència d’un paviment de terra trepitjada associat a les restes d’una llar de foc, datable entre els segles IX i XIII La capella, situada a la banda est del recinte sobirà, és troba també en ruïnes Era un edifici molt petit d’una sola nau i capçalera plana, considerat bàsicament del segle XII, però…