Resultats de la cerca
Es mostren 9901 resultats
Parañaque
Ciutat
Ciutat de l’illa de Luzon, Filipines, situada a la costa SE de la badia de Manila.
L’expansió urbana de Manila l’ha convertit en suburbi meridional d’aquesta ciutat Té l’aeroport internacional de Manila a l’E, en una antiga base militar aèria dels EUA De llarga tradició pels brodats a mà, que actualment continuen amb caràcter d’indústria domèstica, també la pesca hi és activitat important
Pantaleu
Veïnat
Veïnat del municipi de Palau-sator (Baix Empordà), format per unes poques masies, dins el terme parroquial de Sant Feliu de Boada, 2 km a l’W.
Panay
Illa
Illa de les Visayas, Filipines, situada entre Mindoro i Negros.
La capital és Iloilo Consta d’una vasta plana central flanquejada per serralades a les costes oriental i occidental Densament poblada, sobretot la plana central i la costa oriental, on es troba la capital Conreu intensiu d’arròs Té també coure La indústria és de tipus artesanal i de transformació de productes agrícoles
Pals
Pals
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la costa, a la plana d’inundació del Ter i el Daró, al sector de plana empordanesa entre les muntanyes de Begur, al S, i el Montgrí, al N.
Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…
Puigventós
Barri
Barri del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, Baix Empordà.
S'ha convertit en un barri d’expansió de la Bisbal
Puigfarner
Castell
Antic castell i parròquia, i posteriorment quadra, del municipi d’Aguilar de Segarra (Bages), situats a l’antic terme de Castellar, a la dreta de la riera de Rajadell.
El lloc és esmentat ja el 1021 L’església de Sant Julià de Puigfarner, era tinguda per parròquia independent del bisbat de Vic fins al segle XIV, i després passà a sufragània de Castellar, categoria que va mantenir fins el 1868 La seva demarcació ocupava l’extrem SE del municipi i cal cercar-ne l’emplaçament i les ruïnes a l’indret de l’antic mas Puigfarner, entre els masos de l’Estrada i del Trullàs, del qual només queda un munt de pedres que en part han estat aprofitades per a fer una granja Del castell de Puigfarner, esmentat l’any 1022 i recordat per altres documents fins al segle XIV,…
Puig-ermengol
Església
Antiga església (Sant Martí) i lloc del municipi de Santa Maria d’Oló (Bages), sufragània de la de Sant Feliu (o Feliuet) de Terrassola, que rebé més tard el nom de Llosacorba, a l’extrem nord-oriental del terme.
Esmentada ja el 1136, l’església, enrunada i sense culte des del començament del s XX, fou desmuntada el 1975 i les pedres sobretot l’absis romànic aprofitades per a restaurar la parroquial de Sant Feliuet
Puigdorca
Vista de Puigdorca
© CIC-Moià
Masia
Masia i antic lloc del municipi de Balsareny (Bages), al sector oriental del terme, a l’esquerra del Llobregat.
L’església de Sant Jaume, esmentada ja el 1154, fou sufragània de la de Balsareny 11 cases el 1685 fou renovada al segle XVIII
Puigberenguer
Turó
Turó (304 m damunt i a l’esquerra del Cardener) del terme de Manresa (Bages), al NW de la ciutat, que centrava una partida del mateix nom; vestigi d’una ampla terrassa fluvial en la qual hom ha trobat importants restes fòssils de l’Elephas meridionalis i d’altres exemplars de la fauna preglaciar.
El topònim surt documentat des del s XIII