Resultats de la cerca

La petita església de Sant Andreu, romànica, sufragània de la parròquia de la Pera, tenia l’absis decorat amb frescs romànics el Pantocràtor i diverses escenes del naixement de Jesús, actualment conservades al Museu Diocesà de Girona

L’edifici És una església d’una sola nau amb transsepte i tres absis de planta semicircular La nau és coberta per una volta de canó apuntat, i el transsepte, per una volta de canó seguit els absis, en canvi, són coberts per voltes de quart d’esfera L’edifici s’illumina a l’interior mitjançant deu finestretes, cinc a la nau i unes altres cinc a la capçalera totes elles són d’arc de mig punt i doble esqueixada llevat de dues, una a l’absis central que és d’una sola esqueixada i decorada per una arquivolta a l’exterior, i l’altra a la façana sud del transsepte, que té forma d’ull de bou Sobre el…

Separa el pla de Barcelona de les valls de Vallvidrera i de Sant Medir El nom actual és modern, relacionat amb el passatge bíblic de les temptacions de Jesús, donat, probablement, pels monjos del proper monestir de la Vall d’Hebron El 1874 hi fou inaugurat el nou edifici del manicomi de la Nova Betlem, construït al vessant meridional, però el cim restà sense urbanitzar fins al començament del s XX El 1886 fou oferta a Giovanni Bosco la peça de terra del cim per tal que hi alcés un temple dedicat al Sagrat Cor encara que de moment hi erigiren un senzill oratori el 1888 fou esplanada una…

S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…

És l’edifici més gran del conjunt monumental i compleix la funció de parròquia del barri on es troba Presenta una estructura complexa deguda a les moltes transformacions que s’hi han fet La planta tenia una capçalera trilobada, un transsepte elevat i un creuer de construccions anteriors, que van ser reaprofitats en l’edifici romànic afegint-los a una única nau rectangular cap al final del segle XII Com a resultat, la nau és desproporcionada amb relació al transsepte El transsepte elevat de planta rectangular és cobert amb una volta de canó a l’interior i amb doble vessant a l’exterior Els dos…

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

El conjunt monàstic El monestir de Sant Cugat es pot considerar com un dels conjunts monàstics medievals més ben conservats de Catalunya i com un dels millors exemples de les transformacions històriques dels monestirs benedictins Està organitzat de la manera habitual en aquest tipus de centres, amb les dependències disposades al voltant del claustre, i s’assenta sobre un antic recinte fortificat romà, el castrum Octavianum, els vestigis del qual són visibles a la part baixa de la capçalera de l’església Les restes més antigues identificades dels edificis cristians es troben al pati del…

Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una xarxa de rieres molt ben desenvolupada La plana terrassenca, a manera de pla inclinat,…