Resultats de la cerca

És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

Situació i presentació Limita a l’E amb Garrigoles, al S amb Colomers, al SW amb Sant Jordi Desvalls, a l’W amb Viladasens, al NW amb Vilaür i al N amb Sant Mori i Ventalló El territori, drenat per diverses rieres, pertany en la seva major part a la conca del Ter només les aigües del rodal de Valldavià van a parar al Fluvià Aquesta zona lleument accidentada és anomenada serra de Valldavià a la contrada i constitueix un dels extrems de l’espai ondulat i boscós, de límits poc precisos, que hom designa amb el nom de terraprims , al qual va a morir, a ponent, la plana alluvial empordanesa Els…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Torroella de Montgrí i Fontanilles, a l’W amb Palau-sator i Torrent, i al S amb Regencós i Begur L’origen del topònim prové precisament del llatí palus , llacuna, terreny pantanós, estany, que descriu el seu marc geogràfic Aquestes terres formen un tram de costa baixa i sorrenca, la platja de Pals, on abundaven maresmes i aiguamolls que foren en part dessecats i aprofitats per al conreu de l’arròs al segle XIX també fou dessecat i convertit en terra de conreu l’estany de Pals, que era situat entre la vila de Pals i els llocs de Sant…

Situació i presentació Limita amb Viladamat NW, l’Escala NE, ambdós de l’Alt Empordà, Bellcaire d’Empordà SE i la Tallada d’Empordà SW Comprèn terrenys de la plana alluvial que s’estén entre el Ter i el Fluvià, en el seu sector més estret limitat a llevant pel massís del Montgrí i a ponent per la serra de Sant Grau o de Valldavià En el seu extrem occidental el territori ocupa també un espai accidentat pels turons de formes suaus que caracteritzen la serra de Sant Grau el seu punt més alt, el Puig Segalà 177 m és una fita amb el terme de Viladamat Aquest sector és drenat per minses torrenteres…

Situació i presentació Limita al N amb Viladamat Alt Empordà, al NE amb Albons, a l’E amb Bellcaire d’Empordà, al SE amb Ullà, al S amb Fontanilles, al SW amb Serra de Daró, a l’W amb Verges i al NW amb Garrigoles Comprèn, a part el cap de municipi, els pobles de Canet de Verges o de la Tallada, Marenyà i Tor El terme s’estén per la plana alluvial de l’esquerra del Ter, que és el seu límit meridional, i ocupa al NW una part de la serra de l’interfluvi entre el Ter i el Fluvià de formes arrodonides i elevacions inferiors a 100 m dins el municipi, és coneguda amb el nom de serra de…

La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…

Situació i presentació A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres C-31 i de Torroella de Montgrí a Colomers, les quals travessen el terme de S a N i d’E a W, respectivament El Ter fa de divisòria meridional del terme, que limita a l’W amb Jafre, al NW amb Garrigoles, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al S amb Serra de Daró i Ultramort i al SW amb Foixà A més del cap de municipi, al terme hi ha el petit veïnat de la Vall i algunes masies escampades Aspecte del rec del Molí al seu pas per Verges © Jaume Ferrández El territori és majoritàriament planer, amb…

Situació i presentació Limita amb Foixà N, Rupià E, Corçà SE, i Madremanya S, Sant Martí Vell W i Flaçà NW del Gironès Comprèn, a més del poble de la Pera, cap de municipi, els pobles de Púbol i Pedrinyà i el veïnat de Riuràs El territori és accidentat pels contraforts nord-orientals de les Gavarres, però té un ample sector central, la vall de la Pera, que és una depressió lleugerament ondulada, drenada per la riera de la Pera, que aflueix al Ter per la dreta, ja dins el terme de Flaçà La riera de Púbol i altres petits torrents formen part de la seva reduïda conca Els turons més alts, a l’W,…

Situació i presentació El terme municipal limita al N amb Corçà i Ullastret, a l’E amb Vulpellac i a l’W amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura Comprèn, a més de la ciutat de la Bisbal, el veïnat del Vilar, el poble de Sant Pol de la Bisbal i el poble de Castell d’Empordà A migdia hi ha una extensa zona accidentada pels contraforts septentrionals de les Gavarres que arriba fins al coll de la Ganga a la vora del qual hi ha les elevacions màximes, de prop de 300 m Aquests estreps davallen fins al sector planer, més reduït, a la vall del Daró, el qual inicia aquí el curs inferior i…