Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Ca l’Ermità
Masia
Edifici del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà).
Santa Magdalena
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Ermita_Sta_Magdalena_Vallcebre.jpg)
Façana principal de l'ermita de Santa Magdalena de Vallcebre
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de Vallcebre (Berguedà).
S'hi celebra un aplec el 22 de juliol
Mare de Déu de la Quar
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Mare_de_Deu_de_la_Quar_2.jpg)
Aspecte de l'ermita de la Mare de Déu de la Quar
© CIC-Moià
Ermita
Ermita del municipi de la Quar (Berguedà).
El santuari de la Quar es troba encinglerat a 1069 m, al sector nord-oriental del terme, dalt d’una mola rocosa, en un pla envoltat per un cingle vertical que ateny més de 100 m L’edifici primitiu fou reedificat en època baixromànica resta només algun vestigi d’aquesta construcció i ampliat amb un campanar al segle XVI hom capgirà també l’entrada, de sol ponent a sol ixent Al segle XVIII fou ampliat de nou amb capelles i molt transformat encara el 1840, en què hom construí un cambril nou, tres capelles laterals i repintà tot l’interior Al costat de l’església hi ha la casa rectoral i dels…
Sant Marc de Bagà
Ermita
Ermita del municipi de Guardiola de Berguedà, dalt d’un cimal que domina la vall del Bastareny.
Existia ja el 1320 i era regida per un ermità 1370 Bagà i altres parròquies hi pujaven en processó Fou abandonada entorn del 1930 i la imatge es baixà a Gavarrós
l’Esperança
Santuari
Santuari del municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà), 1 km al NE de la vila de Cruïlles.
Situada en un fondal, ja existia el 1413 com a eremitori, que fou bastit sobre un d’anterior L’ermita i la casa de l’ermità formen un sol cos, cobert amb teulada a dos vessants amb un gran pòrtic al davant El diumenge pròxim al 8 de desembre s’hi fa un aplec
Sant Elm
Santuari
Santuari del municipi de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), situat a l’antic puig Castellar o puig de Sant Elm (98 m), promontori que tanca el port de Sant Feliu i domina pel S la vila.
A ponent del promontori hi ha la cala de Sant Elm El 1203 hom bastí en aquest indret la torre de Sant Elm per a defensa i vigia Enderrocada posteriorment, el 1542 hom bastí una ermita on des del 1474 fins al 1680 fou venerada una relíquia del Sant Drap i un castell de planta quadrada amb torres als angles Era regit per un governador Fou destruït per les tropes franceses l’any 1696 L’ermita fou reedificada el 1723 i els jurats de la vila la dedicaren també a la Mare de Déu del Bonviatge, juntament amb sant Elm, patró de mariners, pelegrins i navegants Tenia un notable altar…
Santa Maria dels Masos
Ermita
Antiga església i actual ermita del priorat de Càrcer (Baix Empordà).
Càrcer
Priorat
Antic priorat ( Santa Maria de Càrcer
) del monestir d’Amer, en un turó, a 2 km de la mar, a l’Estartit, dins del municipi de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
És esmentat ja el 844 rebé el nom de Sant Pere 889 o de Sant Pere i Santa Maria 1187 de Càrcer , bé que popularment era conegut com a Santa Maria de la Mar Al començament del s XV era quasi derruït actualment és una ermita coneguda amb el nom de Santa Maria dels Masos
Sant Vicenç de Rus
Parròquia
Antiga parròquia del municipi de Castellar de N’Hug (Berguedà), a 1 091 m alt., a la dreta del Llobregat, a l’indret on se li uneix la riera de Torles.
L’església, romànica s XII, era dedicada a sant Vicenç, sant Andreu i santa Magdalena Fou parroquial fins al s XVI després s’uní com a sufragània a Castellar de N'Hug Tenia prop seu l’antiga farga de Sant Vicenç En iniciar-se unes obres de restauració de l’ermita, l’any 1983, hom descobrí unes importants pintures murals romàniques dels s XII i XIV
la Cortada
Masia
Masia del sector meridional del municipi de Puig-reig (Berguedà).
L’edifici, d’estructura clàssica, té coberta de dues vessants i disposa d’edificacions annexes de la mateixa època corrals, pallissa, etc adossades al mur de tramuntana Hi ha l’ermita de Sant Miquel de la Cortada Documentada des del segle XV com una de les grans masies del terme casteller de Puig-reig, formava part del conjunt de propietats alodials de la família Cortada dels Llucs, que residia a la parròquia de Santa Maria de Merlès