Resultats de la cerca

Situat al camí de la carretera a la platja de Castell, conserva una torre de planta rectangular

L’antiga església parroquial de Sant Esteve és romànica, amb dues naus i un notable campanar el retaule major, gòtic, del denominat Mestre de Canapost, es conserva al Museu Diocesà de Girona

És un edifici del segle XVII d’una nau amb absis quadrat que conserva una pica baptismal monolítica La capella, que havia estat parròquia, ja existia al segle XIII Centra l’antic poble de Santa Àgata del Coll

L’església parroquial de Sant Genís, romànica, havia pertangut a la canonja d’Ullà Conserva una casa fortificada El 1698 era lloc reial de la batllia d’Ullastret El 1969 fou annexat a Corçà l’entic terme comprèn, a més, el poble de Matajudaica i el raval de les Costes

És un notable exemplar romànic que fins al principi del segle XX conservava un retaule anònim del segle XV amb escenes de la vida de la santa actualment es conserva al Museu Diocesà de Girona Situada a uns 500 m del nucli de Corçà, donà nom al barri o veïnat de Santa Cristina integrat en aquesta població

Situat sobre la Cala s’Alguer, conserva una torre cilíndrica dels segles XVI i XVII Restaurat i adquirit pel pintor Josep M Sert, Josep Pla dedicà al pintor un Homenot on parla de la seva estada al Mas Juny i de les festes que hi organitzava a la casa de la vila de Palamós un quadre de Sert presideix la sala de sessions

Situació i presentació El terme limita al N amb Verges, a l’E amb Serra de Daró, al S amb Parlavà i a l’W amb Foixà El territori, travessat de ponent a llevant per la Riera Nova, afluent per l’esquerra del Daró, és conreat gairebé del tot ja que el terreny és molt fèrtil El pla de l’Estanyol, al SE del terme, al límit amb Parlavà, havia estat ocupat, com ja indica el nom, per un petit estany avui dessecat L’etimologia del topònim és controvertida Alguns autors consideren que el nom del poble és d’arrel llatina i que significa ‘voltor mort’ tal com es desprèn d’algunes mencions antigues D’…

Formà part de la baronia de Cruïlles, i al segle XIX formà un terme rural agregat, després, al municipi de Cruïlles L’església parroquial, dedicada a santa Pellaia, és barroca, amb l’absis orientat a ponent conserva un tram de la nau, cobert amb volta de canó, que pertany a l’església romànica anterior El lloc i l’església són documentats el 1064 Sanctae Pelagie locus de ipsa Cabruga

L’edifici És un temple de planta basilical de tres naus, capçades per tres absis semicirculars, i amb transsepte Les naus tenen voltes de canó, que recolzen sobre pilars cruciformes i arcs torals de mig punt També té volta de canó el transsepte, on destaca, al punt d’intersecció amb la nau, una cúpula semiesfèrica sobre trompes que a l’exterior es tradueix en un cimbori Els absis, que s’obren mitjançant un arc en gradació, tenen voltes de quart d’esfera Menys al sector del transsepte, a l’exterior conserva la decoració llombarda Aquesta consisteix en sèries d’arcuacions cegues que formen un…

El lloc és esmentat ja el 1017 i el castell de Púbol el 1065, quan Gaufred Bastons en cedí la potestat, juntament amb el de Cervià, als comtes de Barcelona A mitjan segle XIV l’adquiriren els Llers continuà en la família Cervià i al segle XIV passà als Campllong Esdevingué centre de la baronia de Púbol Al segle XV, quan estava en mans dels Corbera, tingué una època de gran esplendor el 1437 Bernat de Corbera contractà per a l’església de Sant Pere l’església del castell, gòtica, que esdevingué parroquial el notable retaule de Sant Pere de Bernat Martorell , única peça documentada de l’…