Resultats de la cerca

El castell fou ordenat de bastir 1294 per Jaume II, dins la seva política d’intimidació als comtes d’Empúries, però la decadència palesa de la dinastia d’Empúries, que acabà amb l’extinció de la primera línia dels comtes, féu inútil la funció defensiva del lloc, i sembla que ja des del 1301 foren interrompudes les obres Resten els quatre grans murs la planta és quadrada, flanquejats per quatre grans torres regulars

L’església parroquial és dedicada a sant Joan El lloc era de jurisdicció del bisbe de Girona, dins la batllia de la Bisbal

A partir del 1927 el coronel Woevowsky, exiliat de Rússia, i la seva muller, anglesa, bastiren amb plans del mateix coronel i dins una línia harmoniosa amb el paisatge l’anomenat castell del Cap Roig 1931, amb alguns elements antics aprofitats també projectà cases populars a Calella Crearen també el Jardí Botànic del Cap Roig , amb flora local, i un de petit de gust italià, que foren oberts als visitants Propietat de la Caixa de Girona des del 1969, el jardí és obert al públic i al castell s’organitzen exposicions i concerts destaca la celebració del Festival de Jazz de la Costa…

Des del 1078 fins al s XII apareix esmentat el castell de Rocamaura o Roca Maura  dins les possessions dels comtes d’Empúries, però no hi ha restes d’aquesta fortificació

Residu d’un relleu cretaci primitiu, constitueix un bloc aïllat enmig de la plana i culmina prop dels 310 m alt Aplanat i inclinat vers el N, cau bruscament damunt la plana del Ter i a la costa, amb espadats de més de 100 m Les màximes alçades d’W a E són la muntanya d’Ullà 308 m, el Montgrí 301 m, el Montplà 311 m, la Torre Moratxa 218 m i Roca Maura 226 m Dins el mar, les  illes Medes , són la prolongació més oriental del massís Al cim del Montgrí, Jaume II ordenà de bastir el 1294 el castell de Montgrí , del qual queden restes Al vessant nord-occidental hom bastí vers el 1392 el santuari…

Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…

És situat al peu dels darrers contraforts de les Gavarres, prop de les restes de l’antic castell de Peralta L’església és sufragània de la parròquia de Vulpellac

Passa pel terme de Gualta i desemboca al Daró Vell, dins el terme de Fontanilles, també del Baix Empordà Posteriorment constitueix un entramat de canals que conflueixen al rec del Molí de Pals , dins el municipi de Pals

Neix dins el terme de Llagostera Gironès, als vessants occidentals del puig de Sant Baldiri segueix inicialment la direcció S-N i després de passar per les cases i el molí de Ridaura gira bruscament vers la direcció W-E forma el límit entre els termes de Llagostera i de Santa Cristina d’Aro i desemboca a la mar dins el de Castell d’Aro, a la platja d’Aro La seva vall, que limita pel sud les Gavarres i és via de penetració del litoral vers el Gironès i la Selva, és coneguda per la vall d'Aro

L’antiga església parroquial de Sant Climent, de la qual només resten poques ruïnes, amb sepultures excavades a la roca, era una cella monàstica on el 844 residien uns monjos El 881 la seva propietat fou cedida per privilegi de Carloman a la seu de Girona, cessió confirmada per un altre privilegi reial del 898 i per una butlla del 1010 A la fi del s XI se n'apoderaren els senyors de Peratallada, fins que el 1137 Dalmau de Peratallada la retornà a la seu de Girona Fou després una simple parròquia