Resultats de la cerca

L’orde de l’Hospital hi establí una comanda vers l’any 1236 Una descripció de l’any 1414 diu que l’església i les cases de la comanda eren mig derruïdes Vers l’any 1475 s’uní a Avinyonet, i ambdues s’uniren vers el 1600 amb Aiguaviva i Castelló d’Empúries N'ha subsistit l’església, que és la parroquial del lloc

Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…

Situació i presentació Limita al N amb Ullà, a l’E amb Torroella de Montgrí i al S i a l’W amb Fontanilles Comprèn terrenys de la plana alluvial dels cursos inferiors d’aquests rius, amb l’única excepció d’un reduït espai aturonat a l’extrem SW, amb l’elevació màxima al puig de la Font Pasquala 91 m El Daró, a l’altura de Gualta, rebia aigües del Ter per mitjà del rec del Molí de Gualta, substituït al final de la dècada del 1970 per un nou canal de traçat més curt i de més amplada per tal d’evitar les inundacions dels conreus El Daró, canalitzat des del rec del Molí fins a la mar, permet, amb…

El sector septentrional corresponia a l’antic pagus de Peralada Consta per primera vegada el 813, regit per un comte de nom Ermenguer, probablement autòcton, però al cap de poc, al temps de la intromissió franca, passà a formar part dels territoris governats per Berenguer de Tolosa, des del 832 A la seva mort 835, el territori de Rosselló-Empúries passà al comte Sunyer I, possible fill de Belló de Carcassona Vers el 848 el rei Carles II el Calb confià aquests comtats inclosos en un gran lot de comtats marítims, com els de Barcelona, Narbona i altres satèllits fins al Roine a Aleran i Odalric…

Situació i presentació Limita a l’E i al SE amb la mar, al N amb Begur, Regencós i Torrent, a l’W amb Vulpellac i al S amb Mont-ras El municipi comprèn, a més de la vila de Palafrugell, cap del terme, el poble rural de Llofriu, els poblats marítims de Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu, els antics veïnats de Santa Margarida i Ermedàs, el santuari de Sant Sebastià de la Guarda i altres veïnats, ravals, urbanitzacions modernes i masies escampades Les grafies més antigues, que es remunten a l’any 988, demostren que el topònim Palafrugell deriva d’un primitiu Palacio Fregellis , essent…

Situació i presentació Limita amb l’Escala al N, amb Bellcaire d’Empordà i Ullà a l’W, amb Gualta i Fontanilles al SW i amb Pals al S Tota la franja llevantina limita amb la mar Ofereix un paisatge notablement variat per tal com es divideix en dues grans unitats geològiques el massís cretaci del Montgrí i la plana alluvial solcada pel tram final del Ter Comprèn la vila de Torroella, al peu de la muntanya de Santa Caterina i apartada de la mar, el barri mariner i turístic de l’Estartit, davant les illes Medes, el veïnat de Sobrestany i diverses masies escampades i urbanitzacions El topònim es…