Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
les Ferreries
Caseria
Caseria i antic molí del municipi de Beranui (Ribagorça), a la confluència del barranc de Castrocit amb l’Isàvena.
Formà part de l’antic terme de Calbera
les Bassetes
Estany
Grup de petits estanys situat a 2 244 m, a la capçalera del riu de Lladura, sota els estanys de Camporrells, al municipi de Formiguera (Capcir).
les Segarres Altes
Poble
Poble del municipi de Lasquarri (Ribagorça), al sud de la serra del castell de Llaguarres, que forma un enclavament dins el municipi de Tolba, proper a les Segarres Baixes, poble del qual depenia la seva església.
les Segarres Baixes
Poble
Poble (780 m alt) del municipi de Tolba (Ribagorça), al NW de la vila, als vessants meridionals de la serra del Castell de Llaguarres.
Dins el seu terme hi ha el despoblat de Falç
Cervià de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Cervià de les Garrigues, de 34,50 km 2 , és al sector meridional de la comarca, a la vall alta del riu de Set, que en una bona part del seu recorregut fa de límit sud-occidental El terme municipal limita al S amb el de la Pobla de Cérvoles del qual el separa el riu de Set, al S i l’W amb Juncosa, a l’W amb l’Albagés, al NW amb Castelldans, al N amb Juneda, al NE amb les Borges Blanques i a l’E amb l’Albi Cervià és l’únic nucli de població del municipi, que comprèn també el despoblat de Vallxeca i l’antic poble de les Besses El terme és drenat per…
Granyena de les Garrigues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues.
Situació i presentació El terme municipal de Granyena de les Garrigues, de 20,47 km 2 , s’estén a ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià, al primer coster garriguenc 350-400 m alt, prolongació deprimida dels de la Segarra Limita amb els municipis segrianencs d’Alcanó NW i Torrebesses W i amb els garriguencs de la Granadella S, el Soleràs SE i el Cogul NE El poble de Granyena és l’únic nucli de població agrupada del terme El relleu està sistemàticament marcat pels ramals que s’adapten als desnivells del terreny, ocupats pels conreus d’oliveres, ametllers i cereals entre valls…