Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
l’Ambròs Vell
© C.I.C.-Moià
Masia
Mas del municipi de Balsareny, situat al NE de la colònia de la Rabeia, a l’altra riba del Llobregat.
piscina de l’Escullera
CN Barcelona
Natació
Nom amb el qual es coneix la piscina coberta de 33,33 m que el Club Natació Barcelona construí en el període 1921-24, atès que el seu emplaçament és just al començament de l’escullera del moll de Llevant, al port de Barcelona.
El 2003 se’n construí una altra, de costat, de 50 m, que hom anomena Nova Escullera
corregiment de Vilafranca del Penedès
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d’ Igualada Tenia dues alcaldies majors, l’una a Vilafranca i l’altra a Igualada
Cípsela
Ciutat
Antiga ciutat que segons l’ Ora maritima
d’Aviè era a la costa nord de Catalunya.
No citada en cap altra font antiga, és de localització difícil Schulten la situa a la Fonollera, entre l’Estartit i Pals Potser podria ésser identificada amb la ciutat d'Ullastret Hom ha dubtat, però, de la seva existència
la Galera
Caseria
Caseria del municipi de Gaià (Bages), a l’esquerra del Llobregat.
Constitueix un barri de cases agrupades, davant la colònia de l’Ametlla de Merola Puig-reig, de la qual és com un suburbi a l’altra banda del riu Celebra la festa major el diumenge més proper a Sant Pere
la Fàbrica
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de Castellgalí (Bages), situat a la riba dreta del Cardener, poc abans de la seva confluència amb el Llobregat.
És un nucli modern amb les característiques d’una colònia fabril , que es prolonga amunt per la carretera que puja al poble vell Rep també el nom de Can Carner , empresa industrial que la va crear A l’altra banda del riu hi ha l’estació del ferrocaril
costa de Fora
Costa meridional de la península de la Banya
, al sector meridional del delta de l’Ebre.
Amb el nom de la Costa de Fora és conegut el conjunt de la península i de l’istme del Trabucador 23,88 km 2 , on hi ha les Salines de la Ràpita, pertinença del municipi de Sant Carles de la Ràpita Montsià, a l’altra banda del port dels Alfacs
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del s IV, Segarra
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
Santa Anna de Claret
© C.I.C -Moià
Ermita
Ermita del municipi de Santpedor (Bages), al SE del terme de Sant Fruitós de Bages.
La capella de Santa Anna primitiva 1507 es trobava al pla de Claret, en terme de Sant Fruitós El 1762 fou reedificada pels regidors de Santpedor prop de la vella parròquia de Santa Maria de Claret El nou santuari de Santa Anna, acabat el 1769, i la vella capella romànica de Santa Maria de Claret, sense culte, subsisteixen l’un al costat de l’altra
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina