Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
les Casetes de Ca n’Oliveró
Veïnat
Veïnat del municipi de Castellbisbal (Vallès Occidental), prop de la carretera de Martorell a Terrassa.
Mare de Déu de les Arenes
Ermita
Edifici històric del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental).
Sant Oleguer
© JoMV
Barri
Barri de Sabadell (Vallès Occidental), situat al SE del nucli urbà, prop del Ripoll.
Els habitatges són unifamiliars i amb un petit jardí foren construïts inicialment per l’empresa tèxtil Garcia Planas en un territori que el pla general d’ordenació urbana del 1955 destinava a parc urbà, en resposta a una iniciativa de l’alcalde JM Marcet, i on des del 1950 s’havien excavat unes barraques d’immigrats prop del riu tancades els anys seixanta El 1971 hom hi installà el Pavelló d’Esports i les Piscines Municipals de Sabadell ja hi havia aleshores un poliesportiu, una església i un collegi dels salesians Al costat, al setembre del 2010, s’inaugurà la pista coberta d’atletisme de…
Plegamans
Poble
Poble i cap del municipi de Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), format al segle XIX a l’esquerra de la riera de Caldes, sota el turó i actual nucli dit la Serra.
El nom prové del llinatge dels prohoms d’aquest nom, el més important dels quals fou Ramon de Plegamans A l’emplaçament original del poble s’aixeca el castell on, fins el 1936, que fou destruïda, hi havia l’església romànica de Sant Genís Afavorí l’expansió de la població el ferrocarril de via estreta dit popularment El Calderí 1880-1932 1936-39, entre les poblacions de Mollet i Caldes de Montbui Al N i al S es formaren els barris del Carrer de Dalt i del Carrer de Baix El lloc de Plegamans és esmentat ja el 962 hi tingué drets el monestir de Sant Cugat del Vallès La parròquia de Sant Genís…
serra d’Encies
© Fototeca.cat
Serra
Contrafort meridional de la serra de Port del Comte que culmina a 1 327 m al S de coll de Jou i que separa les valls del Cardener i de la riera Salada.
Depèn de la parròquia de Canalda
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
l’Empordà
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina