Resultats de la cerca

L’església de Sant Salvador, centre del barri, era romànica subsistí fins el 1464, que fou destruïda a causa del setge d’aquell any

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els comunitaris de Sant Ruf La…

Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan s XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant Nicolau fou feta…

A través del coll d’Orenga s’uneix al massís del Montsec

Té tres naus, de la mateixa alçada, amb tres absis Obra romànica tardana s XIII, fou acabada ja en estil gòtic s XIV, i gòtica és l’austera torre del campanar Conserva quatre importants retaules gòtics, el major dedicat a Sant Llorenç , el de Santa Úrsula —atribuït a Jaume Cascalls—, el de Sant Pere i el de Santa Llúcia

Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià

L’església de Sant Julià existia ja el 961 al segle XV passà a ésser sufragània de Granera, i entorn del 1590 depenia ja de la de Castellterçol, subjecció que encara perdura L’edifici, amb elements preromànics, es reconstruí al segle XII i s’amplià al segle XVII Conserva el campanar romànic i una antiga absidiola

El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot

La millor manera d’accedir-hi és per Avinyó La vella església parroquial de Sant Joan d’Oló s’aixecava sobre un turonet, prop del Mas Armenteres, a tocar de la riera d’Oló era un edifici romànic, del qual resten els murs, sense volta, que mostren arcuacions llombardes i una notable perfecció És documentada des del 1136 i es va abandonar el 1643, quan es va inaugurar la nova església dalt del pla Celebra la festa major el primer diumenge d’agost Sant Joan Nou, com se'n diu popularment, va erigir-se a uns vint-i-cinc minuts vers el SE de l’antiga capella romànica de Santa Creu de la Plana ,…

Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…