Resultats de la cerca
Es mostren 67 resultats
illa de Gràcia
el Baix Ebre L’illa de Gràcia
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’Ebre, al delta, dins el terme de Deltebre, davant Jesús i Maria (a l’esquerra) i Balada (a la dreta).
Té uns 2 km de longitud
illa de la Mar
Sector del delta de l’Ebre, al N, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.
Ābādān
Ciutat
Ciutat de l’Iran, a l’ostān de Khūzestān, a l’illa d’Ābādān, al delta comú del Kārūn i el Shaṭṭ al-‘Arab, prop del golf Pèrsic.
L’illa pertany a l’Iran des del 1847, i en 1909-12 hi fou construïda una refineria de petroli La ciutat es desenvolupà ràpidament al voltant d’aquesta refineria i el seu port esdevingué un dels més importants del món, fins que un bombardeig 1980 durant la guerra entre l’Iran i l’Iraq malmeté seriosament el port i la refineria Aeroport
Seychelles
Aspecte d'una de les illes, Anse de l'Islette, que conformen l'arxipèlag de les Seychelles
© Rachel Thecat
Arxipèlag
Estat
Estat insular d’Àfrica, a l’oceà Índic, al N de Madagascar; la capital és Victoria, a l’illa de Mahé.
La geografia L’arxipèlag de les Seychelles comprèn més de 100 illes, àmpliament dispersades per l’oceà Conté dos grups d’illes el grup de Mahé, de formació granítica i constituït per les illes de Mahé 145 km 2 , Praslin, Silhouette i La Digue i diverses illes de formació corallina, la més meridional de les quals és uns 210 km al N de Madagascar Les illes granítiques són muntanyoses i de costes altes, i la màxima altitud del país és assolida a Mahé, amb 906 m El clima és calorós i humit, amb precipitacions d’estiu provocades pels alisis El bosc tropical que originàriament cobria les illes ha…
canal de l’esquerra de l’Ebre
El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
port del Fangar
Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
baronia de la Portella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia les batllies de la Quar —que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró— (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella —on primitivament s’aixecà el castell de la Portella, parròquia de Sant Maurici i el lloc d’Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boadella i part de la de Borredà), Castell de l’Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia, la parròquia de Biure).
Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia 1369 als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona