Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
illa de Gràcia
el Baix Ebre L’illa de Gràcia
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’Ebre, al delta, dins el terme de Deltebre, davant Jesús i Maria (a l’esquerra) i Balada (a la dreta).
Té uns 2 km de longitud
illa de la Mar
Sector del delta de l’Ebre, al N, separat pel riu Fondo de la terra ferma, al voltant del port del Fangar.
canal de l’esquerra de l’Ebre
El canal de l'Esquerra de l’Ebre al seu pas per Deltebre (Baix Ebre)
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
port del Fangar
Gent collint petxines al port del Fangar
© Fototeca.cat
Entrant de la mar al nord del delta de l’Ebre, davant la badia de l’Ampolla, d’uns 6 km de llargada (a partir del riu Fondo) per 3 d’amplada màxima, fins a la base de l’anomenada punta Vella
, prop de mig quilòmetre a llevant de l’actual punta del Fangar
.
Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany
Guarujá
Ciutat
Ciutat de l’estat de São Paulo, Brasil.
Es troba situada a l’illa homònima Turisme
São Luís
Ciutat
Capital de l’estat de Maranhão, Brasil.
Situada a l’illa del mateix nom, a la badia de São José, exporta cotó, principalment Indústries tèxtils cotó, del tabac, del sabó i alimentària
Vitória
Ciutat
Capital de l’estat d’Espírito Santo, Brasil.
Centre comercial i port a la costa de l’Atlàntic, a l’illa homònima, dins la badia homònima, té indústria metallúrgica, tèxtil, del calçat i alimentària És seu arquebisbal Té aeroport
Araguaia
Riu
Riu del Brasil, afluent del Tocantins per l’esquerra (2 640 km).
Neix a la serra de Caiapó, a l’estat de Goiás, i, a mig recorregut, es divideix en dos braços, formant l’illa del Bananal Els seus alluvions són diamantífers i aurífers
baronia de la Portella
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia les batllies de la Quar —que era el centre de la baronia i on residia el procurador general, representant del baró— (amb el castell i la parròquia de la Quar i la vall i monestir de la Portella —on primitivament s’aixecà el castell de la Portella, parròquia de Sant Maurici i el lloc d’Heures), de Palmerola (amb el castell i la parròquia de Palmerola, la parròquia de Boadella i part de la de Borredà), Castell de l’Areny (amb el seu castell i la parròquia), de Vilada (amb la seva parròquia i el castell de Roset) i de Sagàs (amb la seva parròquia, la parròquia de Biure).
Posteriorment fou agregat a aquesta darrera batllia el terme del castell de Merlès amb la seva parròquia de Sant Martí de Merlès i Santa Maria de Merlès Fou possessió del llinatge de Saportella almenys des del s XII al s XIV passà per enllaç als Fenollet, vescomtes d’Illa, que vengueren la baronia 1369 als Pinós, barons de Pinós i Mataplana i finalment comtes de Vallfogona