Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents…
Oaxaca de Juárez
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat d’Oaxaca, Mèxic, situada a l’ampla vall d’Oaxaca.
És un centre administratiu i un mercat agrícola de cereals, canya de sucre, fruita, etc Té indústries derivades de l’agricultura i també artesanals, com les de teixits, de ceràmica i d’argenteria Centre d’ensenyament superior Universitat Benito Juárez, fundada el 1827 És també un centre turístic Rebé el nom d’Oaxaca sota el comandament d’Alvarado Despoblada per ordre d’Hernán Cortés 1522, els seus veïns l’ocuparen novament, amb el nom d’Antequera 1526-28 El 1872 rebé el nom actual El monument més important de la ciutat és el convent de Santo Domingo, construït al s…
Morelia
Ciutat
Capital de l’estat de Michoacán, Mèxic.
Situada a 1 880 m sobre el nivell de la mar, és un centre industrial i d’una rica comarca agrícola Bisbat Conserva la catedral i la universitat, de l’època colonial Fundada el 1541, amb el nom de Valladolid, el 1828 rebé el nom actual, en record de JMMorelos
col·legiata de Tremp
© Arxiu Fototeca.cat
Col·legiata
Comunitat presbiteral fundada a l’església parroquial de la vila de Tremp sota el títol de Santa Maria de Valldeflors
.
El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del s IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el s XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia de vuit membres El…
província de Catalunya
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
Pavelló Olímpic de Badalona
PENYA.COM
Basquetbol
Pavelló de basquetbol de Badalona.
Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques
Revillagigedo
Arxipèlag
Arxipèlag mexicà a l’oceà Pacífic, d’origen volcànic.
Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat de la UNESCO
Nayarit
Divisió administrativa
Estat de Mèxic, situat entre la Sierra Madre Occidental a l’E, el Pacífic a l’W i la serralada Neovolcánica al S.
La capital és Tepic País muntanyós, té les màximes altituds a la serralada sud Sanjuán, 2 300 m Ceboruco, 2 164 m El clima és càlid i humit a la costa de 20° a 25°C i una pluviositat superior als 1 000 mm i fred i sec a l’interior 15°C i 200-300 mm El riu més important és el Grande Santiago L’economia es basa en l’agricultura i la ramaderia Hi ha mineria a les muntanyes, però la indústria és poc desenvolupada Fins el 1917 rebé el nom de Territorio Federal de Tepic
Estadi Olímpic de Terrassa
Futbol
Estadi de futbol de Terrassa.
És de propietat municipal i hi disputa els partits el Terrassa Futbol Club Dissenyat per l’arquitecte Pep Bonet, l’estadi es construí en una zona esportiva amb piscina i pista poliesportiva, entre altres installacions, i fou inaugurat el 21 d’agost de 1960 amb un partit entre els juvenils del Terrassa i l’Espanyol L’any 1991 fou objecte d’una remodelació de cara als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, durant els quals acollí els torneigs d’hoquei sobre herba A partir d’aquell any rebé el nom actual fins aleshores es deia Estadi Municipal d’Esports La seva capacitat és d’11500…
baronia de Ribelles
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Ribelles.
Al segle XIII ja pertanyia a una línia dels Ponts, i el 1590 era de Gispert de Ponts El 1671 Pere de Ponts i de Guimerà la vengué 1671 a Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit sembla, però, que la seva neboda Maria Teresa de Ponts i de Ros, muller del marquès de Rebé, la pledejà i guanyà per sentència del 1702 Tot i això, retornà als marquesos de Tamarit, que la vengueren als Duran, i aquests, vers el 1871, a Josep de Bofarull i Rafart, a qui fou reconeguda com a títol del regne, el 1872 pel rei Amadeu I, sense perjudici de tercers de millor dret i després d’haver…