Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Gimnàs Tolosa
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El 1900 s’…
Circuit de Pedralbes
Automobilisme
Circuit urbà de velocitat de Barcelona.
Ideat per la Penya Rhin, entitat organitzadora de les curses automobilístiques que s’hi disputaren, fou una alternativa al circuit de Montjuïc, que es quedava petit per la gran afició que hi havia La primera cursa, el VIII Gran Premi Penya Rhin, tingué lloc el 1948 sobre un traçat de 4465 m, baixant per l’avinguda Diagonal, i pujant per l’avinguda de Pedralbes i la carretera d’Esplugues El 1950 el circuit es va allargar per acollir el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1, encara no puntuable per al Campionat del Món, invertint-se el sentit de marxa i afegint un tram pels carrers de Manuel Girona…
Camp Municipal de Rugbi la Foixarda
Rugbi
Camp de rugbi de Barcelona.
El seu nom, segons la versió mes divulgada, es deu al fet que els terrenys són en una antiga pedrera de Montjuïc que des de mitjan segle XVII fins a ben entrat el XIX fou explotada per la família Foixart Tot i així, el Nomenclàtor de la ciutat de Barcelona identifica el camí de la Foixarda amb la presència d’un arbust anomenat foixarda que creix per la rodalia En tot cas, la seva construcció tingué relació amb la candidatura de la ciutat als Jocs Olímpics de l’any 1924 Els promotors del projecte pensaren construir-hi el que havia de ser l’Estadi Català, un camp amb capacitat per a 35000…
Circuit de Montjuïc
Automobilisme
Circuit urbà de velocitat situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona.
Va néixer a proposta del pilot alemany Rudolf Caracciola, amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929, i es mantingué pràcticament inalterat al llarg de tota la seva història En acabar la recta de l’Estadi, el traçat seguia per l’Angle de Miramar, la Font del Gat, la Rosaleda, el Teatre Grec i la Guàrdia Urbana, que formaven la part lenta i revirada, mentre que la recta de les Fonts, la pujada del Poble Espanyol i el revolt de Sant Jordi que enllaçava de nou amb la recta de l’Estadi constituïen la part ràpida S’hi disputaren competicions automobilístiques i motociclistes des del…
Camp de les Corts
Enciclopèdia Catalana / Arxiu Cuyàs
Futbol
Estadi de futbol de Barcelona, on jugà el Futbol Club Barcelona entre els anys 1922 i 1957.
Era situat on actualment hi ha l’illa delimitada pels carrers Numància, travessera de les Corts, Vallespir i Marquès de Sentmenat Abans que s’hi construís, la zona corresponia a les finques de Can Guerra i Can Ribot, a les Corts El procés de construcció El camp on jugava el FC Barcelona, al carrer de la Indústria, quedà petit davant dels èxits de l’equip El 1919 s’havia iniciat la denominada Edat d’Or del club i el 27 de juny de 1920 se celebrà una assemblea en què el president, Ricard Graells, exposà per primera vegada la idea de comprar un terreny per edificar-hi un camp propietat de l’…
bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…
monestir de Vallbona de les Monges
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Vallbona), que donà nom i origen al poble i municipi de Vallbona de les Monges (Urgell), situat als contraforts septentrionals de la serra del Tallat, al sector de la baixa Segarra.
Les edificacions Com tots els monestirs cistercencs, el conjunt d’edificacions del monestir és centrat per l’església, el claustre i les dependències de la clausura estricta, i continuat per un segon recinte amb l’hostatgeria, cases per als sacerdots i dependències annexes, com el celler i procuradories, tot de grans proporcions i inclòs dintre una muralla en la qual s’obrien tres portals el de Dalt, el de Baix i el de la Muralla la muralla fou desmuntada vers el 1920 Avui les cases del poble ocupen una bona part d’aquest primitiu recinte com es veu encara per arcs i restes inclosos en les…
bisbat d’Urgell
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de la Seu d’Urgell.
Té una extensió territorial de 7630 km 2 , que comprèn també Andorra, amb una població de 184395 h 2000 Limita amb els bisbats de Vic, Solsona, Lleida, Barbastre, Tolosa, Pàmies i Perpinyà La seva jurisdicció s’estén a 408 parròquies, amb 127 annexos, 221 de les quals de menys de 100 h, repartides en 16 arxiprestats Els límits territorials, que durant l’edat mitjana sobrepassaven els 10000 km 2 , en el transcurs dels segles experimentaren modificacions importants la pèrdua de la Ribagorça segle IX, a favor de la seu de Roda, traslladada més tard a Lleida 1149, la del Berguedà, el Solsonès i…
Bellpuig
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació S'estén pel pla de Ponent, a la plana regada pel canal d’Urgell Limita amb els municipis de Barbens N, Ivars d’Urgell, Castellnou de Seana i Vilanova de Bellpuig W, pertanyents a la comarca del Pla d’Urgell, Belianes S i Anglesola, Preixana i Vilagrassa E, amb els quals forma una unitat estructural El territori és lleugerament ondulat i inclinat vers ponent seguint el suau pendent de tot el pla vers el Segre El sòl és terciari, de roques sedimentàries argiloses i margoses, al descobert als costers dels turons i als talls de marges Diverses…
Catalunya
País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual hom aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…