Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
el Codony
Antic terme del Camp de Tarragona, a la vall del Francolí, aigua amunt de Constantí; comprenia, entre altres, els llocs del Morell, la Masó, el Milà, Vilallonga del Camp i el sector oriental fins a Vallmoll.
El sector meridional fou donat el 1160 a Santes Creus al voltant de l’església de Sant Joan del Consell, existent ja el 1169, es formà el nucli del Codony , que persistí fins al s XIX al s XV és esmentat el castell del Codony a càrrec de castlans, dins l’actual terme de la Pobla de Mafumet, prop del Francolí Aigua amunt, prop de la confluència amb el Glorieta terme del Morell, hi ha el llogaret de la Granja dels Frares o del Codony
riera de Garfull
Riera
Afluent del riu Merdàs per l’esquerra.
Neix al Montgrony i desemboca al seu collector prop dels Cortals, aigua amunt de Gombrèn Ripollès
riera de Corró
Riera
Afluent, per l’esquerra, del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers
canal de l’esquerra de l’Ebre
© Fototeca.cat
Canal de regadiu que arrenca de l’assut de Xerta, a l’extrem nord del terme de Tivenys, segueix paral·lel al riu, travessa Tortosa per un túnel que endogala els 19 m 3
/s que té assignats, i s’escola, després d’uns 50 km de recorregut, als Muntells de Tramuntana, davant l’illa de Buda.
Construït en 1907-11, rega unes 12000 ha entre la ribera de Dalt i la de Baix delta De la xarxa de séquies i desguassos, es destaquen el canal de Camarles, que desguassa a la bassa de les Olles, la séquia Sanitària, de davant Amposta fins al riu Fondo, el canal de Montanyana, d’aigua amunt de l’illa de Gràcia fins al riu Fondo, i el riell de la Saida És previst de revestir-lo per tal de millorar-ne l’aprofitament
coll de Jou
Collada
Pas prepirinenc situat al peu de la serra de Querol, dins el municipi de Guixers (Solsonès).
El coll és a 1 470 m d’altitud, en un vessant suau de la solana, i és fes perpendicularment pel Clot del Gau, subafluent de la Ribera Salada El 1935 fou inaugurada la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys i Berga, i el 1957 la d’ací a Coll de Nargó, de construcció militar També en surt una pista en direcció NW, que va a trobar la carretera del Segre al pont de l’Espia, aigua amunt del Coll de Nargó
ribera de Dalt
Vall
Nom amb el qual és coneguda popularment la baixa vall de l'Ebre, aigua amunt del delta.
riera Gavarresa
© Fototeca.cat
Riera
Riera afluent al Llobregat mitjà per l’esquerra.
Neix prop del pic de Griells, on les capes eocenooligocèniques de la Depressió Central es drecen en contacte amb el Subpirineu, cap a uns 900 m d’altitud Corre seguint la direcció NNE-SSW, conseqüent amb el cabussament dels estrats oligocènics que sostenen la plataforma estructural del Lluçanès, on s’enfondeix a l’eix anticlinal de Terricabres, de 831 m d’altitud, i entra a uns 470 m a l’alt Bages pel NW del Moianès, on denuda les margues i, travessat l’anticlinal de Santa Maria d’Oló, que s’enlaira fins cap als 600 m, contribueix a formar la clotada d’erosió del pla de Bages, on mor a uns…
el Sió
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…
aigua d’Ora
Riu
Riu prepirinenc, al límit entre el Berguedà, el Solsonès i el Bages, afluent per l’esquerra del Cardener, en el qual desguassa prop i aigua amunt de Cardona.
Neix al peu de la roca Gran de Ferrús, a la serra d’Ensija, entre els termes de Gósol i de Fígols Fins a Llinars rep el nom d' aigua de Llinars Aigua avall del congost on hi ha el priorat de Graudescales, al peu de la serra de Busa, entra a la vall d’Ora que dóna nom a l’antic terme de la Vall d’Ora El seu curs és epigènic i orientat al S-SW travessa molt encaixat l’accidentada geologia del Berguedà i del Solsonès el relleu se suavitza després i, a partir de Sorba, el riu és ja plàcid i la vall ampla La conca té 187 km 2 i el cabal és, a Sorba, de 0,96 m 3 per segon, migradesa motivada per l…