Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Santanyí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de Mallorca, a l’extrem meridional de l’illa.
El terme comprèn un sector migjornenc de terres baixes la major part de l’estany de ses Gambes, que un cordó de dunes aïlla del litoral proper, i el fragment meridional de les serres de Llevant puig de Consolació, 271 m alt, i un sector de la plataforma de sa Marina, de 3 a 4 km d’amplària, que arriba a mar lleugerament inclinada El litoral migjornenc va de cala en Togores al cap de ses Salines El litoral llevantí és més accidentat, amb cales endinsades i ramificades estil ria cala Llombards, cala Figuera, cap des Moro, cala Montdragó i caló d’en Brogit, l’espaiós Portopetre, mig amagat per…
fort de Sant Carles
Història
Fortificació de defensa del port de Palma (Mallorca), projectada el 1600 i construïda en 1610-12 a l’anomenada punta de Sant Carles, entre Portopí i cala Major, a càrrec del col·legi de mercaderia, el municipi i la corona.
Fou ampliat en 1662-63 el 1965 l’ajuntament en sollicità la cessió al municipi
sa Riera
Riera
Curs d’aigua intermitent de Mallorca que neix al vessant oriental del serrat de Galatzó, dins el municipi de Puigpunyent, passa per aquesta vila i per la d’Establiments i es dirigeix vers Palma, on desemboca a la mar.
L’antic llit hi penetrava i, seguint l’actual Rambla, es Mercat Vell i es Born, el dividia en la Vila Alta i la Vila Baixa, però en construir el darrer recinte emmurallat, el curs de sa Riera fou desviat vers l’W, al peu de les muralles
la Porciúncula
Convent
Convent de franciscans del municipi de Palma (Mallorca), al SE del nucli urbà, prop de les urbanitzacions turístiques costaneres entre Can Pastilla i s’Arenal, fundat el 1914, on s’instal·là el 1925 un seminari seràfic, avui convertit en col·legi.
sa Muntanya
Nom que designa una de les unitats paisatgístiques de Mallorca, que correspon a la serra de Tramuntana amb el litoral que origina (costa brava mallorquina, fins a les badies de Palma i de Pollença) i les valls intramontanes (longitudinals i transversals).
es Molinar
Barri
Barri de Palma (Mallorca), vora la mar, a llevant del nucli urbà, al voltant des Portitxol (antic port de pescadors a la desembocadura des Torrentó, que el petit promontori de sa Roqueta separa des Portitxolet) on desemboquen els torrents de Bàrbara i Gros.
Comprèn les agrupacions de cases de can Pere Antoni, es Portitxol, es Primer Molinar, es Rotlet, es Segon Molinar i ses Figueres Baixes El barri sorgí a partir de mitjan segle XIX prop dels molins fariners existents en aquest sector de la vila gairebé desapareguts del tot L’iniciaren el nucli de cases de pescadors i d’esbarjo des Portitxol, la urbanització des Primer Molinar i unes quantes guinguetes, entre les quals foren famoses Davall Terra i can Pere Antoni La construcció de fàbriques de gas i d’electricitat i de la carretera de Llucmajor desfigurà el caràcter del barri La primitiva…
torrent des Malpàs
Barranc
Curs d’aigua intermitent de Mallorca que neix a la serra de na Burguesa, dins el terme de Calvià, i després de passar per Gènova i la Bonanova desemboca a Portopí, a l’extrem occidental de la badia de Palma, a l’antiga caleta des Malpàs
.
Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…
So N’Armadans
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent de la ciutat, als vessants orientals del turó de Bellver, damunt el port, entre el torrent de Sant Magí (que separa el barri dels de Son Cotoneret i Santa Catalina) i el comellar de s’Aigo Dolça (límit amb el barri del Terreno).
El sector més pròxim al port duu el nom de So N'Alegre La urbanització fou promoguda per Lluís Fàbregas i Gelabert i planificada per Eusebi Estades un nou sector fou urbanitzat per Joan March i Ordinas El 1938 hi fou creada la parròquia de Santa Teresina Vora la mar fou construït l’Auditòrium És un barri residencial i turístic, amb gran quantitat de població estrangera Ha donat nom a una revista literària castellana Papeles de Son Armadans
bisbat de Lleida
© Fototeca.cat
Bisbat
Demarcació eclesiàstica que té per capital la ciutat de Lleida.
El bisbat primitiu s’extingí amb l’ocupació sarraïna 719 Després de la conquesta cristiana 1149, el bisbe de Roda de Ribagorça, Guillem Pere de Ravidats, hi restablí el culte catòlic i hi traslladà la seva seu episcopal La nova demarcació episcopal uní, a l’antic bisbat de Roda , els territoris lleidatans tornats a conquerir integraven el bisbat de la zona dels Monegres, el Baix Cinca, el comtat de Ribagorça, la Llitera, el Segrià i les Garrigues El 1203 el papa Innocenci III solucionà les antigues disputes entre Roda i Osca i fixà el límit occidental al riu Cinca, fins a l’església de…