Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
muntanyes Metal·líferes
Serralada
Cadena muntanyosa de 140 km d’extensió, entre Saxònia (Alemanya) i Bohèmia (Txèquia) i limitada imprecisament per l’Elster, a l’W, i l’Elba a l’E.
Culmina, cap al centre, en el Fichtelberg 1215 m i en el Klínovec 1244 És una contrada rica en pasturatges on antigament segles XII-XV hom explotava mines argentíferes
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…
bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però continuaren…
Teplice
Ciutat
Ciutat del NW de Bohèmia Septentrional, Txèquia.
Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil
Mariánské Lázně
Ciutat
Ciutat de la Bohèmia Occidental, Txèquia.
És un centre turístic i una tradicional estació termal, prop de la frontera alemanya, entre les muntanyes Metallíferes i la Selva de Bohèmia Amb Karlovy Vary, és el símbol del termalisme aristocràtic del segle XIX
Ústí nad Labem
Ciutat
Capital de la Bohèmia Septentrional, a Bohèmia, Txèquia.
Centre comercial i port fluvial a la riba de l’Elba, al vessant nord-est de les muntanyes Metallíferes, té una important indústria química, i cal destacar també les indústries del vidre i les alimentàries
Karlovy Vary
© Lluís Prats
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Occidental, Txèquia.
Situada al peu de les muntanyes Metallíferes, vora el Tepla, és una coneguda i tradicional estació termal d’aigües sulfuroses fundada per Carles IV Hi ha jaciments de lignit, i indústria química i de la porcellana Catedral d’estil barroc del segle XVIII
Most
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques
els Dedalts de Vandellòs
Massís
Massís muntanyós al SW del Camp de Tarragona, entre Vandellòs i el coll de Balaguer.
Contrafort meridional de la Serralada Prelitoral, que culmina a la Portellada 722 m alt Amb la seva continuació vers el nord-est —el Taix 693 m, la mola de Genessies 711 m i les muntanyes de l’Oró 743 m— i vers el sud-oest —el tossal de l’Alzina 697 m i les serres del Castellet de Sant Esteve 489 m i del Mar 329 m—, separa el Baix Camp de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre
Xalet refugi Pere Carné
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Alp (Baixa Cerdanya).
Situat a la Molina, al barri del Sitjar, a tocar de les pistes d’esquí, a 1490 m d’altitud Fou inaugurat el 6 de novembre de 1955 per l’Agrupació Excursionista Terra i Mar de Sabadell, entitat que l’any 1970 passà a constituir la Unió Excursionista de Sabadell UES El 1987 la UES batejà el refugi amb el nom de Pere Carné, soci fundador de l’AE Terra i Mar, promotor i mecenes del refugi A l’abril del 2002 el refugi passà a mans privades, però mantingué el nom original Disposa de seixanta places i és base per a la pràctica de l’esquí i l’excursionisme per les muntanyes de la Cerdanya