Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
la Serrella
Massís muntanyós, de materials nummulítics, que fa de partió entre la Marina i el Comtat.
És una gran estructura dissimètrica i de planta arquejada que integra amb el vorell septentrional d'Aitana un anticlinal bolcat al N, de xarnera erosionada, al nucli de la qual aflora Cretaci i Miocè El conjunt prebètic intern és tot corregut per un front d’esllavissament WSW-ENE cap al N sobre el Burdigalià margós Els Frares, agulles calcàries del flanc septentrional, assenyalen el front d’avançada, emergint entre grans pedrisses d’origen periglacial El fred i el rost, més accentuats en aquesta cara, en dificulten la vegetació arbòria, gairebé absent la neu sovinteja a l’hivern a la carena…
Serralada Prelitoral Catalana
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada, la més interior, llarga (280-320 km) i elevada (800-1.700 m) de les tres unitats que integren el Sistema Mediterrani Català.
Consta d’elements d’edat i constitució dissemblant un massís hercinià, que ocupa el terç septentrional de la serralada unes serres alpines que, amb blocs hercinians englobats, ocupen la resta de la serralada i fragments discontinus de la Depressió Central Catalana, aixecats i adossats lateralment Es pot dividir en uns quants sectors En primer lloc, el massís hercinià, entre les conques del Ter i el Llobregat, que ha sofert l’erosió més intensa perquè fou el primer a formar-se la seva orientació, N-S vora el Ter, passa aviat a NE-SW, dominant a la serralada és el sector més poc mediterrani per…