Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents conservava gran…
Naberežnyje Celny
Ciutat
Ciutat de la República del Tatarstan, Rússia, a la vora del riu Kama.
Als anys setanta esdevingué un potent centre industrial, en el qual destacà el complex industrial automobilístic Del 1982 al 1988 la ciutat rebé el nom de Brežev
Kropotkin
Ciutat
Ciutat del kraj de Krasnodar, Rússia.
Situada a la riba dreta del riu Kuban’, té indústria alimentària i és un centre important de transports Anomenada abans Romanovskij Khutor, el 1920 rebé el nom del geògraf i polític PAKropotkin
Rybinsk
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Jaroslavl’, Rússia, vora el Volga.
Construcció de maquinària Indústria de la fusta, l’adoberia i tèxtil Port fluvial Central hidroelèctrica Institut d’aviació Des del 1946 rebé successivament els noms de Serbakov fins al 1957, Rybinsk 1957-84 i de nou des del 1991 i Andropov 1984- 91
Orenburg
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, Rússia, situada vora l’Ural.
Construccions mecàniques i indústria alimentària i lleugera Té diversos centres d’ensenyament superior, teatres i museus Fou capital de la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan 1920-25, i entre el 1938 i el 1957 rebé el nom de Čkalov, en honor del pilot Valeri Čkalov
Ekaterinburg
Ciutat
Ciutat de Rússia, capital de l’oblast’ de Sverdlovsk.
Situada al vessant E dels Urals centrals, vora el riu Iset’, és un nus ferroviari Important nucli industrial maquinària pesant i siderúrgia Des del 1932 és un centre científic als Urals de l’Acadèmia de Ciències Universitat i instituts d’ensenyament superior Del 1924 al 1991 rebé el nom de Sverdlovsk
Petrodvorec
© Maria Bernal
Ciutat
Ciutat de Rússia, suburbana de Sant Petersburg.
Situada a la costa S del golf de Finlàndia, rebé el nom de Pere el Gran, el seu fundador Residència d’estiu dels tsars fins al segle XIX, és famosa pels seus palaus, entre els quals sobresurten el Gran Palau, iniciat per A Leblond el 1715, magnífic exemple de decoració rococó, ampliat per B Rastrelli 1747 segons el patró de Versalles el Palau Anglès, neoclàssic, i els nombrosos palauets Montplaisir, 1714
col·legiata de Tremp
© Arxiu Fototeca.cat
Col·legiata
Comunitat presbiteral fundada a l’església parroquial de la vila de Tremp sota el títol de Santa Maria de Valldeflors
.
El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del s IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el s XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es…
província de Catalunya
©
Província
Demarcació administrativa que comprenia Catalunya prevista per la divisió administrativa provisional de la monarquia espanyola en províncies, decretada al maig del 1812 per les corts de Cadis; a causa de l’ocupació napoleònica no es pogué constituir mai.
Amb el restabliment, el 1820, de la constitució del 1812, la província i la diputació provincial de Catalunya foren de fet establertes un estudi de divisió provincial presentat a les corts el 1821 a base d’un projecte de Felip Bauzà i de José Agustín Larramendi dividia el territori en quatre províncies, de les quals la que tenia per capital Barcelona rebé el nom de província de Catalunya , però el projecte fou abandonat amb el restabliment absolutista 1823
Simbirsk
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Ul’janovsk, Rússia.
Situada entre la riba dreta del Svijaga i la riba esquerra del Volga, és un port al pantà de Kujbyšev Té construccions mecàniques, aparells de precisió, electrotècnica i indústria lleugera, alimentària i de la pell Hi ha instituts politècnic, agrícola i pedagògic i diversos museus i teatres Fundada el 1648, en 1924-91 rebé el nom d’Ul’janovsk, pel fet d’haver-hi nascut Lenin Vladimir Il’ič Ul’janov, nom que ha conservat la divisió administrativa