Resultats de la cerca

El seu origen és lligat a la dessecació del prat de Sant Jordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina

És una població desnivellada que ocupa, tot i la seva poca altitud, una protuberància del primer massís de les serres de Llevant el puig de Consolació a mig camí entre Santanyí i Portopetre Al s XIV era una extensa possessió quan començà a cedir la pressió turca, a la fi del s XVI, començà a establir-se població pels camps d’aquesta zona d’aquesta primera època és la torre d’En Timoner, amb finestres renaixentistes i al començament del s XVII ja havien començat a agrupar-se algunes cases El 1789 tenia 73 edificis i el 1805 fou acabat l’oratori, que esdevingué, el 1850, església sufragània de…

És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…

Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…