Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
badia de Liverpool
Badia
Sector de la mar d’Irlanda, entre la costa nord de Gal·les i la costa centre-oest d’Anglaterra, on desguassen, en estuari, els rius Dee i Mersey.
Té a la ribera les ciutats de Rhyl, Wallasey, Liverpool, Bootle i Crosby, entre altres
canal de Bristol
Canal marí
Golf de la Gran Bretanya, a l’oceà Atlàntic, entre el sud de Gal·les i el comtat de Devon, Anglaterra.
Té uns 128 km de llarg per 69 km d’ample a la banda occidental Conté nombroses badies badia de Carmarthen, badia de Swansea, badia de Bridgwater, badia de Barnstaple, i a l’extrem oriental s’obre l’estuari del Severn Té ports pesquers i de tràfic de primer ordre com són Bristol, Swansea i Cardiff
Torbay
Ciutat
Ciutat del comtat de Devon, a Anglaterra, Gran Bretanya.
És un centre d’estiueig del litoral sud-occidental de la badia de Lyme
Weston-super-Mare
Ciutat
Ciutat del comtat d’Avon, Anglaterra (fins el 1974 al comtat de Somerset).
Centre balneari i d’estiueig a la riba del canal de Bristol, a la badia homònima, té aigües medicinals
Weymouth and Melcombe Regis
Ciutat
Ciutat del comtat de Dorset, Anglaterra, al S de Dorchester.
Situada a la costa de la badia homònima, al canal de la Mànega, és un centre turístic i balneari El seu port tingué una importància rellevant fins al s XIX
golf de Sant Jordi
Golf marí
Entrant de la costa del Principat originat per la inflexió que ha produït el desenvolupament del delta de l’Ebre en el sector de la costa comprès entre el coll de Balaguer i l’antic castell de Sant Jordi d'Alfama (que li ha donat nom) i la desembocadura de l’Ebre (actualment l’illa de Buda i el cap de Tortosa).
El fons del golf és format per la badia de l’Ampolla a l’inici del delta i el port del Fangar format al flanc del delta pel creixement de la península sorrenca del Canalot
Fareham
Ciutat
Ciutat del comtat de Hampshire, a Anglaterra, Gran Bretanya.
És situada al fons d’una profunda badia, a l’oest de la de Portsmouth És un centre comercial cereals i un nucli industrial, amb corderies i fàbriques de sacs, de cuir, de productes de terrissa i de pipes
Midlands
Regió
Regió de la Gran Bretanya, al centre d’Anglaterra.
Situada al sud dels contraforts meridionals de la cadena Penina, entre Galles i la costa oriental nord de la badia de Mash, i limitada al sud per les Cotswold Hills És una vasta plana ondulada, regada pel Trent i l’alt Severn, que constitueix la zona de transició entre el massís antic de la cadena Penina i la conca de sedimentació del Tàmesi D’una gran importància econòmica, és una de les regions vitals de la Gran Bretanya a la tradicional riquesa agrícola s’uneix l’explotació de grans jaciments de carbó, que n'han fet una gran regió industrial El sector occidental és l’anomenat…
la Costa Brava
![](/sites/default/files/media/FOTO/costa brava.jpg)
Sector de la Costa Brava dins el terme de Torroella de Montgrí
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra de Rodes, el Montgrí, massís de Begur, muntanyes de la Selva i baixes —sorrals, aiguamolls— que comprèn…
monestir de Roses
Ruïnes del monestir de Roses
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Roses
) situada dintre l’antiga ciutadella de Roses
, a l’entrada de la vila moderna.
Té el seu origen en l’església de Santa Maria de Rodes nom que perdurà fins al s XIV, que el 943 era una cella o pertinença de Sant Pere de Rodes Igual com en les esglésies veïnes de Sant Salvador i de Sant Miquel, hi havia vida monàstica, que fou desbaratada per les invasions de pirateria sarraïna Vers el 960 la comunitat s’aplegà a l’església de Santa Maria de Roses, situada a la badia del seu nom, i es convertí en una forta abadia, gràcies a la protecció del comte Gausfred I d’Empúries i de Rosselló La nova abadia fou dotada el 976 pel comte Gausfred I i el seu fill Sunyer, bisbe d’Elna,…