Resultats de la cerca

Comprèn les comarques tradicionals de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya Zona sotmesa a una forta emigració, el 1998 la població censada als municipis era de 48335 h, mentre que en el cens del 2004 era de 46694 h en el període 1998-2004 el cens tingué una disminució de 1641 h Fraga al Baix Cinca era el municipi més poblat, amb 13035 h el 2004 i el 27,9% del total del cens de la zona La història L’origen d’aquesta adscripció prové de la disposició de Jaume II per la qual des del 1300 tot aquest sector la Ribagorça, el Sobrarb i la Llitera restava dependent de les Corts d’…

La geografia física Llevat de l’extrem NE, on s’inicien les planes danubianes, el territori és muntanyós, accidentat per les serralades que formen l’extrem sud-oriental de l’arc alpí El conjunt és format per massissos i altiplans dislocats separats per diverses fosses tectòniques Al NW hi ha les crestes calcàries dels Karawanken, que continuen cap a l’est, pels Macelj, i voregen el massís cristallí de Pohorje Els Alps Julians, separats per la vall alta del Sava, on massissos i altiplans calcaris alternen amb depressions d’esquists, culminen al Triglav 2863 m i pel SE voregen la conca de…

Tot i la presència ja al segle III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…