Resultats de la cerca

Situada en un petit puig de la vall de l’Espluga, del municipi de Gombrèn Ripollès, quasi del tot desapareguda només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana , del s XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana , prop de l’antic castell Fou el centre de la baronia de MataplanaLes excavacions dutes a terme a partir del 1986 van demostrar que la fortificació senyorial fou bastida al s XIII damunt les restes d’un castell del primer terç del s XI El complex, de planta rectangular i d’uns 550 m 2 de superfície, era format per una gran torre rectangular, a la qual s’…

Neix al Pujarnol 432 m, dins el terme de Porqueres Gironès, drena el terme de Camós i desemboca davant Borgonyà Cornellà del Terri, al Pla de l’Estany

Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica

Neix al terme de Muntanyola Osona, de la fusió de les rieres de Tresserra i del Saborit, sota el mas Castell Fins a Santa Eulàlia de Riuprimer rep el nom de riera de Muntanyola , i desguassa al Gurri per l’esquerra, a la sortida de Vic És molt aprofitat per les adoberies vigatanes És citat al s X amb el nom de rivo Meritabile, que ha donat el nom Mèder , no pas Merder, com a vegades ha estat escrit

Sembla ésser residu d’una maresma tancada per un cordó litoral té tendència al terraplenament per les sorres litorals

Al vessant W es troba el despoblat de Murrià del municipi de la Vall d’en Bas Garrotxa

La façana principal, d’elegants finestres coronelles, i el pati interior són d’estil romànic El 1383 fou adquirit per a casa municipal, funció que ha perdurat fins avui Cap al 1868 es construí la façana neoclàssica que dóna a la Banqueta Fou restaurat el 1930 per l’arquitecte Ramon Argilés i Bifet Retaule de la Paeria de Lleida © Fototecacat