Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
bastida d’Oleta
Antiga residència dels vescomtes d’Évol, a la dreta de la Tet, dins el terme d’Oleta (Conflent), que era format per quatre torres unides per una muralla que protegia la residència; el 1550 hi fou establerta una farga.
En queden importants restes
serra de l’Obac
Serra de l’Obac, des de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Serra
Unitat orogràfica que amb la de Sant Llorenç del Munt
forma una massa de conglomerats eocènics de la Depressió Central Catalana, adossada a la Serralada Prelitoral.
Són separades pel coll d’Estenalles i la riera de les Arenes, que hi neix Consta d’uns quants nuclis poc diferenciats la serra de la Mata 921 m alt, al NE el de Mura 722 m a la coma del Puig, al NW la Pola 930 m al turó de les Tres Creus i Castellsapera 932 m, al centre la serra del Pou de Glaç 944 m, al SE i la serra de les Pedritxes 786 m a la Moleta, al S La carena resta parallela a la riera de les Arenes i separa els municipis de Vacarisses i de Matadepera i, en part, el de Mura Bages Molt minada per l’erosió que ha originat el relleu càrstic, hom hi ha localitzat 75 avencs i coves El…
Nova Lloreda
Barri
Barri de Badalona situat a ponent del terme i separat del centre de la ciutat per l’autopista A-19.
Nova Betlem
Santuari
Santuari dedicat a la Mare de Déu de Betlem, situat al vessant meridional de Collserola, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles.
Fou erigit al s XVIII pels frares jerònims de la Vall d’Hebron dins llurs propietats Després de la desamortització 1835, adquiriren la propietat els administradors de l’Hospital de la Santa Creu, i el 1874 hi fou installat el manicomi de Nova Betlem , dirigit per Giné i Partagàs
cap de Norfeu
Cap de Norfeu, a Roses
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la península del cap de Creus, dins el terme de Roses.
Els esquists metamòrfics del Pirineu axial són recoberts per una banda N-S de calcàries neocretàcies, metamorfosades en marbres molt durs, que expliquen la ferma indentació del cap entre la cala Jóncols nord i la cala Montjoi sud
zona de les Nogueres
Faixa dels Pirineus centrals catalans, entre els Pirineus axials i les serres interiors dels Prepirineus i entre els rius Éssera i Segre.
En el fragment més ampli, entre la Noguera Ribagorçana i la Noguera Pallaresa, ocupa de 15 a 20 km d’amplada, i és identificable per la faixa W-E d’argiles triàsiques Prepirineus intercalades entre la massa compacta N i els massissos parallels S de llicorelles paleozoiques Pirineus axials S'originà per la compressió dels Prepirineus naixents a l’orogènia alpina contra els Pirineus hercinians, rígidament resistents Hi hagué, doncs, un plegament conjunt de materials de la vora del massís antic i de la cobertora mesozoica que empenyia, el qual originà, en lloc de plecs ben dibuixats, una sèrie d…
riu de Noarre
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu de Tavascan, format per la unió del riu de Guerosso i el de Flamilella.
estany Negre de Peguera
Llac, el més extens i profund, de la conca lacustre de Peguera, al massís dels Encantats (Espot), inclòs al parc nacional d'Aigüestortes i de Sant Maurici
.
Situat a 2 325 m alt, hom ha elevat una presa al NE 2 370 m alt que facilita l’embassament útil de 12 hm 3 La profunditat és de 69 m Per un portell, d’origen també glacial, s’escola el riu de Peguera, barrat per la presa del NE, cap als estanys immediats de Trullo i Tort de Peguera, al centre d’una àrea lacustre de 3 km per 2,5
ribera de Nargó
Sector de la vall del Segre on conflueixen les valls de Montanissell, de Sallent i de Perles.
estany de la Murtra
L’estany de la Murta de Gava
© Fototeca.cat
Albufera
Albufera del delta del Llobregat, al municipi de Gavà, entre l’autovia de Castelldefels i la mar.
Sembla ésser residu d’una maresma tancada per un cordó litoral té tendència al terraplenament per les sorres litorals