Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
cala Murtra
Cala
Cala de la península del cap de Creus, dins el terme de Roses, a llevant de la punta Falconera.
serra de Murrià
Serra
Serra que forma part de la partió d’aigües entre el Fluvià i el Ter.
Al vessant W es troba el despoblat de Murrià del municipi de la Vall d’en Bas Garrotxa
la Mugueta
Riu
Antic braç de la Muga que des de Castelló d’Empúries es dirigia a la badia de Roses, al grau de la Muga, al N de l’actual desembocadura; unia dos estanys pròxims a l’estany de Castelló.
Amb el dessecament d’aquesta zona, la Mugueta ha estat circumstancialment capturada com a afluent
serra del Mor
Serra
Contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont (595 m), que separa les valls del Fluvià i del Junyell.
El lloc és esmentat ja el 977 La seva església parroquial de Sant Silvestre havia estat possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú
serra de Montsià
La serra de Montsià, al seu sector central, amb la mola de Godall al fons
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa al S del delta de l’Ebre, que amb la paral lela de Godall, separada per la fossa d’Ulldecona (orientades de NE a SW), forma, amb les serres valencianes d’Irta i les talaies d’Alcalà, separades també per la vall d’Alcalà, la transició entre el Sistema Mediterrani Català i el Sistema Ibèric.
El Montsià, parallel al litoral, s’alça bruscament amb el puig de Mata-redona 619 m alt, seguit cap al S per la Foradada 698 m, amb fenòmens càrstics, el pic de Montsià 764 m i la roca Roja, amb un estrep meridional que és la Serreta, que sosté la vila d’Alcanar Aquesta erecció és constituïda per calcàries cretàcies de plegament alpí, de vessants molt bruscs que faciliten l’erosió d’uns sòls prou esquelètics Per això la vegetació forestal és escassa
Montserrat
Història
Un dels quatre departaments en què fou dividida Catalunya durant la seva annexió a l’imperi Francès (1812-14).
Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard
el Montsent
El Montsent
Jordi Roy Gabarra (CC BY-NC 2.0)
Pic (2.883 m) del Pirineu axial, al SSE dels Encantats.
Enllaça aquest massís lacustre amb la carena N-S de la serra d’Altars, de la qual hom puja al Montsent pel coll del Triador Aquesta carena, de morfologia glacial quaternària, però sense els estanys de les carenes més septentrionals, separa les valls del Flamisell vall Fosca, Pallars Jussà i del riu de Sant Antoni vall d’Àssua, Pallars Sobirà, format pels rius de Caregue i de Berasti, o Rialbo, tots els quals s’alimenten de la dispersió d’aigües del Montsent Pastures d’estiu
el Montsec de Tost
Vista, al fons, del Montsec de Tost
© Isidre Suñé
Serra interior dels Prepirineus, prolongació ponentina del Cadí.
Culmina al pic de Serreïnes 1687 m alt És un dels contraforts muntanyencs de l’Alt Urgell, a l’esquerra del Segre, entre les valls de la Vansa S i de Tost N
el Montsant
Massís del Montsant
© Fototeca.cat
Massís
Massís muntanyós situat a l’extrem SW de la Serralada Prelitoral Catalana.
Constitueix un potent bloc de conglomerats oligocènics, amb una superfície d’uns 135 km 2 i una extensió lineal de 17 km, per damunt dels 1000 m d’altitud —culmina a roca Corbatera 1163 m— i elevat uns 800 m damunt la fossa paleozoica del Priorat Els estrats horitzontals són tallats en enormes cingleres al costat sud Priorat i donen al muntanyam la forma de gran taula, mentre que a la banda nord s’inclinen intensament i s’enfonsen vers el llit del riu de Montsant, que el separa de la serra la Llena al límit amb les Garrigues El riu ha obert entre les dues elevacions un espectacular congost Bé…
Montorroio
Cim
Cim (2 861 m) de la serralada que separa la vall Fosca (la Torre de Cabdella) i la d’Àssua (Sort), entre les serres del Montsent i de Mainera.