Resultats de la cerca
Es mostren 728 resultats
Montmajor
Muntanya
Muntanya de la Serralada Prelitoral catalana, al vessant valles à.
És el punt culminant 816 m alt de la serra Llisa, el vèrtex de la qual és conegut com a pic del Vent o de Sant Sebastià El massís, entre les rieres de Sentmenat SW i de Sant Sebastià NW i la collectora d’ambdues, la riera de Caldes NE, és format d’esquists silurians, que cavalquen damunt els conglomerats eocènics d’aquesta banda del Vallès, i les calcàries i margues triàsiques El planell avança al NNE com una proa dominada pel Farell, mas que domina la sinuosa carretera de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor, de 100 a 200 m més baixa
Montllor
Monestir
Petit monestir (Sant Privat de Montllor) d’origen i de situació desconeguts, situat al Pallars.
Fou priorat de Gerri al segle X És esmentat en dos documents, una mica suspectes, segons els quals el comte Isarn de Pallars n'hauria fet donació al monestir de Gerri els anys 939 i 953 Un antic lloc de Montllor és testimoniat, al segle XIV, prop de Toló, probablement a l’Hostal Roig dins el terme de Gavet de la Conca, Pallars Jussà, dit també, segons algú, Montllobar
Montjuïc
Nucli residencial als vessants del turó de Montjuïc , a Girona
© Fototeca.cat
Turó
Turó (215 m alt.), al límit dels antics termes de Girona i de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa
).
El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc , gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811 ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet 1814 A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren…
Montcaubo
Cim
Cim (2 290 m) de la serra que separa les valls d’Àneu (la Guingueta d’Àneu) i de Cardós (Vall de Cardós), al S del coll de Campirme.
el Montcau
Vista de la Mola i el Montcau des de Moià
© C.I.C -Moià
Cim
Un dels cims (1.057 m) principals del massís de Sant Llorenç del Munt, just al N de la Mola (1.095 m), el cim culminant, amb el qual l’uneix la cresta anomenada la carena del Pagès.
Forma part de la divisòria d’aigües entre el pla de Bages i el Vallès
el Montcau
Serra
Petita plataforma tabular i acinglerada que forma part de la Serralada Transversal Catalana (1.153 m), al S dels cingles d’Aiats, dels quals és separat pel coll de Comajoan.
És termenal dels municipis de Pruit i de l’Esquirol Osona
estany de Montcasau
Estany
Estany d’origen glacial del massís de Montardo, al circ de capçalera del riu de Rencules, centrat en la bassa de Montcasau.
L’estany ha estat aprofitat per a la producció hidroelèctrica de la central d’Arties mitjançant un canal subterrani
Montarenyo
Cim
Cim (2 593 m) de la serra que separa les valls Ferrera (Alins) i de Cardós (Lladorre), al S de la collada de Boldís.
serra de Montardí
Serra
Alineació muntanyosa de l’Alt Maestrat (664 m), prolongació vers el S de la serra d’Espareguera, que limita per l’W la rambla Carbonera, dins el terme de Culla.
puig de Montagut
Restes de la muralla que envoltava el castell de Montagut (el Querol, Alt Camp)
© Fototeca.cat
Cim
Cim (964 m) de la Serralada Prelitoral Catalana, que domina, per l’E, el congost excavat pel Gaià.
El vessant nord fou habitat fins a mitjan segle XX de l’església parroquial de Sant Jaume, gòtica, en depenia l’antiga parròquia i santuari de Valldossera Al cim del puig degué alçar-se el castell de Montagut , esmentat al segle X Pertangué als Cervelló, barons de la Llacuna