Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pavelló Olímpic de Badalona

El Pavelló Olímpic de Badalona, seu del Joventut de Badalona
PENYA.COM
Basquetbol
Pavelló de basquetbol de Badalona.
Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques
Pavelló dels Països Catalans
Esport general
Pavelló poliesportiu de Badalona.
Construït pel Club Joventut de Badalona per substituir l’antic Pavelló de la Plana, fou inaugurat el 30 de setembre de 1972 Amb capacitat per a 5000 persones, totes assegudes, l’equip verd-i-negre hi jugà fins el 1991, en què es traslladà al Pavelló Olímpic de Badalona El 1992 acollí la competició de boxa dels Jocs Olímpics de Barcelona L’Ajuntament de Badalona n’adquirí la propietat l’any 1996 i canvià el seu nom pel de Pavelló dels Països Catalans Com a installació municipal és utilitzada per diferents entitats de la ciutat
Camp del Centenari
Futbol
Estadi de futbol de Badalona, seu del Club de Futbol Badalona.
Fou construït l’any 1936, amb capacitat per a 4500 persones S’inaugurà l’11 d’octubre d’aquell mateix any Es disputà un partit entre l’Sport Club, nom que tenia aleshores el Badalona, i el FC Barcelona Pel lloc on era situat el camp, sempre se’l conegué com a Camp de l’Avinguda de Navarra fins que l’any 2003, amb motiu del centenari de la fundació del club, passà a denominar-se Camp del Centenari L'any 2014 es traslladà la gespa artificial del Camp del Centenari al Camp Municipal de Montigalà, on provisionalment també passà a jugar el CF Badalona, i l'any 2015 l'…
Estadi Municipal Paco Águila
Atletisme
Estadi d’atletisme del barri del Canyet de Badalona.
També es coneix popularment com les pistes de can Ferrater Es construí el 1988 i la Federació Espanyola d’Atletisme l’homologà el 1991 Consta d’una pista de 400 m de corda i vuit carrers de material sintètic, a més d’una zona de llançaments, una altra de salts i una recta de 60 m per a curses de velocitat amb dos carrers Les principals entitats usuàries de la installació són la Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona, que hi organitza les competicions en categories de formació i les curses de la Lliga Catalana d’atletisme, i el Rugby Club Badalona, que hi disputa els seus partits
Can Ruti
Geografia històrica
Antiga finca al terme municipal de Badalona (Barcelonès).
Dins del terreny hi havia un mas construït al segle XVI, reformat al XVIII i enderrocat l’any 1973 El nom actual és suposadament una deformació del cognom basc Urrutia Un membre d’aquesta família, Juan de Urrutia, s’hi establí després del setge de Barcelona, el 1714 El 1983, en els terrenys de la finca s’hi inaugurà l’ Hospital Universitari Germans Trias i Pujol , popularment conegut com Can Ruti
Camp de la Verneda
Futbol
Camp de futbol de la ciutat de Barcelona.
És el terreny de joc del Club Esportiu Júpiter i té una capacitat al voltant de 8000 espectadors Fou inaugurat el 29 d’agost de 1948 amb una sèrie d’actes, entre els quals cal esmentar els partits Júpiter-Sant Andreu i Sabadell-Badalona Situat al barri de Sant Martí de Provençals, comportà que el club abandonés el Poblenou, el seu barri de naixement
corregiment de Barcelona
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sotsvegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar 1718, governador militar de la ciutat el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d’Ametller i Pescio 1718, i el primer de la civil, Josep Francesc d’Alòs i de Rius 1718
Lloreda
Barri
Barri de Badalona, situat al NW del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels…