Resultats de la cerca

L’església parroquial és dedicada a l’Esperança La baronia de Claret fou concedida el 1654 a Francesc d’Areny i de Toralla, senyor de Claret El 1787 passà als Gràcia

La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228 El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528 El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594 El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626 El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de Montcada i de Montcada 1586-1635, l…

El 1505 passà, per enllaç, als Marimon, senyors de Sant Marçal, i després als Guimerà, senyors de Llorac La plena jurisdicció fou confirmada el 1587 a Gispert de Guimerà i de Llupià El 1610 passà, també per enllaç, als Desbosc, barons de Vilassar, que la vengueren al mercader Francesc Argemir, que en fou investit el 1661

Inaugurada el 30 d’octubre de 1971, fou dissenyada pels arquitectes Francesc Caballé i Josep Soteras És propietat del Futbol Club Barcelona i utilitzada per les seccions d’hoquei sobre gel i patinatge artístic sobre gel, però és oberta al públic sempre que no hi hagi entrenaments o partits de les citades seccions Es troba annexa al Palau Blaugrana i té una capacitat de 1256 espectadors El 2012 era, juntament amb l’Skating Club, l’única pista de gel de Barcelona

Pertangué originàriament als Peramola i successivament als Desbrull, als Zurita, als Pinós, comtes de Vallfogona, als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, marquesos d’Alenquer El 1739, Rosa de Silva y Pimentel, comtessa de Sallent, en el seu testament, la llegà a Antonio de Navarrete mort vers el 1784 Aquest fou succeït pel seu fill Francesc de Navarrete i Sebastián mort el 1807, que fou pare de Pere de Navarrete, qui mort sense fills el 1855 fou succedir per José de Castañeda y de Navarrete i ha passat als Ceruti

Projectat per Esteve Bonell i Francesc Rius amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, fou inaugurat el 17 de setembre de 1991 pel Club Joventut de Badalona, que des de llavors hi disputà els seus partits Acollí la competició olímpica de basquetbol, i el mateix 1992 rebé el premi d’arquitectura contemporània Mies Van der Rohe Després d’una reforma que permeté incrementar el seu aforament fins els 12500 espectadors, acollí diversos partits del Campionat d’Europa 1997 També s’utilitza per a altres tipus d’activitats culturals i artístiques

Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Barcelona, exclosa la sotsvegueria del Vallès i la part del Maresme a llevant de Badalona Tenia dues alcaldies majors, a Barcelona mateix, una per a la jurisdicció civil i una altra per a la criminal El primer corregidor designat fou José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar 1718, governador militar de la ciutat el primer alcalde major de la jurisdicció criminal fou Oleguer d’Ametller i Pescio 1718, i el primer de la civil, Josep Francesc d’Alòs i de Rius 1718

Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren…

Coneguda popularment com el Liceu del Parallel , fou construïda per l’empresari Josep Ventura Gannau i projectada per l’arquitecte Francesc Folguera Grassi a la ronda de Sant Pere Amb una capacitat per a 6000 espectadors, funcionà entre el 1924 i el 1947, any que l’edifici fou enderrocat Hi tingueren lloc diversos tipus d’espectacles, entre d’altres, combats de lluita lliure i vetllades pugilístiques Entre el 1927 i el 1934 es disputaren diversos enfrontaments pel títol de campió d’Europa de boxa professional i també la final del Campionat d’Espanya de boxa amateur 1927