Resultats de la cerca

És situat entre la serra de Port del Comte , a l’oest, i la serra del Verd, a l’est, que comunica la vall de la Vansa Alt Urgell, de la conca del Segre, al nord, amb la vall de Lord Solsonès, a la conca del Cardener, al sud hi passa la carretera de Tuixén a Sant Llorenç de Morunys

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Correspon al litoral de l’illa de la Mar Abans de formar-se la península sorrenca del nord de l’illa, anomenada el Canalot , havia acollit potser un cert tràfic mariner a partir de la darreria del s XIII el port Fangós era conegut com un dels bons ports catalans però a la segona meitat del s XIX, havent adquirit ja la forma actual, el Fangar justificava el seu nom pel litoral fangós i, a més, pels baixos fons la isòbata de -5 m servia de límit exterior del port, del qual ha desaparegut la navegació Un banc de sorra va en camí de convertir-ne el terç sud-est en estany

Situada entre els 1700 i els 2400 m d’altitud, fou inaugurada l’any 1973 Hi destaquen cinc pistes d’esquí alpí de categoria negra Disposa en total de 40 km, esquiables, repartits entre 35 pistes, i 15 remuntadors, 5 telecadires, 8 teleesquís i dues cintes

Hi passa un dels camins que comuniquen la vall d’Àneu amb Coserans

Situada entre les platges de la Barceloneta i la Nova Icària, fou creada el 1991 pels arquitectes O Bohigas, J Martorell, D Mackay i A Puigdomènech per a dotar la ciutat d’un port esportiu modern Acollí les proves de vela durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de 740 amarradors Des del 1994 hi té la seu el Club de Mar Port Olímpic, que organitza regates

Al vessant septentrional hi ha el petit estany de la Fontnegra , on neix l’Arieja

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…