Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
les Canaletes
La font de les Canaletes
© Fototeca.cat
Sector de la Rambla barcelonina, al capdamunt del passeig.
Fins el 1855 hi hagué les torres de les Canaletes , del s XIV, anomenades així per les canals d’aigua La font de les Canaletes recull l’aigua que nodria la font de l’Estudi General Des dels anys vint és indret de reunió per a comentar els partits de futbol
Lloreda
Barri
Barri de Badalona, situat al NW del terme municipal; abans de formar barri propi pertanyia a Sistrells.
Agafà el nom de la masia de can Lloreda , desapareguda vers el 1960 També és conegut per la Bassa, puix que es formà prop d’un gran safareig per a regar És format de tres sectors diferenciats la Immaculada i Lloreda Vell , que tenen l’origen els anys vint primera onada immigratòria a l’aglomeració industrial barcelonina i que consten, fonamentalment, d’habitatges d’autoconstrucció i la urbanització Lloreda , formada per blocs d’habitatges Constitueix un tot urbà amb el barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet De creixement anàrquic durant els anys de la immigració, des dels…
la Costa Daurada
la Costa Daurada Salou
© Fototeca.cat
Nom aplicat, dins la terminologia turística, inicialment a la Costa de Ponent barcelonina, inclòs el litoral tarragoní, estès després de 1965 a la costa catalana corresponent a les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa, com a «denominació geoturística» oficial.
Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…
les Drassanes de Barcelona

Les Drassanes de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Conjunt d’edificis destinat a la construcció de vaixells, al final de la Rambla, tocant a mar, al peu de Montjuïc.
Estructura actual i periodització Després de les successives fases constructives, l’edifici resultant final és un conjunt regular quadrat, compost per una successió de naus gòtiques sostingudes sobre pilars de pedra i cobertes amb una teulada de dues aigües Un espai cobert però ample, amb llum i espai de treball Del gran conjunt arquitectònic es conserven actualment dues de les torres, alguns trams de muralla ornamentats amb escuts reials i de la Generalitat, i el portal de la Drassana o de Santa Madrona, i, sobretot, les deu naus principals onze, si hom compta la doble i s’inclou l’ampliació…
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…