Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
la Costa Brava

Sector de la Costa Brava dins el terme de Torroella de Montgrí
© Jaume Ferrández
Nom aplicat a la costa de la regió de Girona.
Sembla que el nom fou encunyat per Ferran Agulló 1905 i publicat pel mateix autor a La Veu de Catalunya 1908 en un sentit restringit Blanes o Begur, i que Lluís Duran i Ventosa l’estengué des de Blanes a Begur i després a la frontera estatal francoespanyola Adoptat pel turisme internacional, el 1965 prengué el caràcter de denominació oficial amb aquesta extensió El canvi de nom aplicat a les marines de la Selva i de l’Empordà arrelà malgrat la complexitat de formes braves l’Albera, serra…
la Costa Daurada
la Costa Daurada Salou
© Fototeca.cat
Nom aplicat, dins la terminologia turística, inicialment a la Costa de Ponent barcelonina, inclòs el litoral tarragoní, estès després de 1965 a la costa catalana corresponent a les regions de Barcelona, Tarragona i Tortosa, com a «denominació geoturística» oficial.
Morfològicament cal diferenciar-ne tres sectors, corresponents als tres elements bàsics del Sistema Mediterrani Serralada de Marina, Depressió Prelitoral i Serralada Prelitoral, amb una longitud total d’uns 330 km, un 50% més que la Costa Brava La Serralada de Marina comprèn, dins la Marina de Llevant, la baixa plataforma del Maresme entre els deltes de la Tordera i el Besòs i, dins la Marina de Ponent, el delta del Llobregat i les costes calcàries de Garraf índex d’articulació 1'15 i Cunit, que tanquen la platja de Vilanova o Platja d’Or La Depressió Prelitoral s’obre a mar pel Baix Penedès…
Aeroport de Girona
Esports aeris
Aeroport situat a Salitja, dins el terme municipal de Vilobí d’Onyar, 10 km al S de Girona.
També conegut com Aeroport de Girona-Costa Brava, fou obert al trànsit estatal i internacional de passatgers i mercaderies a l’abril del 1967 Al final dels anys seixanta s’hi establí l’Aeroclub de Girona, però hagué d’abandonar el camp el 1969 a causa del trànsit aeri El 1991 esdevingué la base operativa d’una escola de pilots
Estadi Municipal Josep Pla Arbonès
Atletisme
Futbol
Estadi de futbol i d’atletisme de Palafrugell.
Inaugurat com a camp de futbol l’any 1971, fou reformat vint anys després amb la construcció d’una pista d’atletisme olímpica Entre el 1992 i el 2010 acollí dinou edicions del Míting Internacional Palafrugell-Costa Brava, un dels cinc torneigs d’atletisme més importants de l’Estat, en què han participat campions olímpics, mundials i europeus Acollí en dues ocasions el Campionat de Catalunya d’atletisme 1992, 2009, el de 10000 m 2000, 2007 i el Campionat d’Espanya de fons 1998 Té una capacitat de 700 espectadors asseguts, una sala polivalent de gimnàstica i una sala de musculació Es utilitzat…
Estadi Municipal de Montilivi

Estadi Municipal de Montilivi
Arnau Gir
Futbol
Estadi de futbol del barri de Montilivi de Girona.
El projecte nasqué la temporada 1967-68, quan la directiva del Girona Futbol Club decidí substituir el vell camp de Vista Alegre Fou inaugurat el 14 d’agost de 1970 amb un partit entre el Girona i el Barcelona 1-3 que congregà la xifra rècord de 25000 espectadors El barcelonista Bustillo fou l’autor del primer gol Els actes d’inauguració continuaren els dos dies següents amb la disputa de la primera edició del Trofeu Costa Brava Hi participaren el València, l’Espanyol, el San Lorenzo de Almagro i el Borussia Neunkirchen L’any 1984 el Girona FC passà per una situació econòmica…
cap Roig
Cap
Cap de la Costa Brava, al límit entre els termes de Palafrugell (N) i Mont-ras (S).
S'hi troba la possessió de Cap-roig , amb notables jardins
Aeròdrom d’Empuriabrava
Esports aeris
Aeròdrom d’aviació general i esportiva de Castelló d’Empúries especialitzat en salts amb paracaigudes.
Fou inaugurat el 1968 amb el nom d’Aeròdrom de Castelló d’Empúries i s’hi traslladà el Reial Aeroclub de Girona S’hi dugueren a terme vols publicitaris, bateigs d’aire, vols esportius i també fou utilitzat per avions militars i per turistes estrangers Al principi de la dècada dels setanta s’hi celebrà una etapa de la Volta Aèria a Catalunya i el 1972 s’hi dugueren a terme els primers vols sense motor El RACG tornà a les seves antigues installacions el 1977 i el nou propietari de l’aeròdrom, Tomàs Oriol i Bartrina, hi fundà l’Aeroclub de l’Empordà, que tingué molta activitat aèria durant l’…
cap de Creus
El cap de Creus
© Fototeca.cat
Cap
Cap de la costa empordanesa, extrem llevantí de les terres catalanes continentals (3°19’13’’ longitud E).
És a l’extrem de l’anomenada península del cap de Creus , soldada al continent per la serra de Rodes i que constitueix, juntament amb la serra de l’Albera, una de les terminacions mediterrànies dels Pirineus La península s’endinsa uns 10 km en la mar i ocupa entre 80 i 90 km 2 és constituïda per un sòcol paleozoic d’esquists metamòrfics orientat en direcció WNW-ESE, flanquejat a ponent de granits sintectònics, que cauen a plom damunt la plana de l’Alt Empordà, i que són guiats en llur alineació per la gran falla de Roses a Vilajuïga La serra de Rodes es dreça a 670 m a l’istme comprès entre…
l’Empordà
Vista aèria de l’Empordà amb les característiques tanques de xiprers
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del nord-est del Principat de Catalunya que constitueix la façana marítima de la regió de Girona.
Consta essencialment d’una plana d’enfonsament d’època neogènica i quaternària, que enllaça les ribes alluvials de la Muga, el Fluvià i el Ter, delimitada a l’oest per la Garrotxa amb la falla de l’estany de Banyoles i iniciadora de la Serralada Transversal Dos massissos paleozoics tanquen la plana al nord, el pirinenc de l’Albera, compartit amb el Rosselló i el Vallespir, i al sud-oest, el mediterrani de les Gavarres, compartit amb el Gironès i prolongat, al sud, pel també mediterrani de la Selva El comtat d’Empúries, el més autònom dels llevantins respecte a Barcelona, és l’inici d’un viu…
Catalunya

País
País de l’Europa mediterrània, a la costa oriental de la península Ibèrica; la capital és Barcelona.
Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…