Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
vegueria de la Ral
Història
Vegueria creada el 1248 per Jaume I.
Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses Ripollès la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa Sant Martí de Tornarissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca, i, més tard, el terme del castell de Llaés la Parròquia de Ripoll Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de SantPere de Camprodon…
Port Olímpic de Barcelona
Altres esports nàutics
Instal·lació esportiva del districte de Sant Martí de Barcelona.
Situada entre les platges de la Barceloneta i la Nova Icària, fou creada el 1991 pels arquitectes O Bohigas, J Martorell, D Mackay i A Puigdomènech per a dotar la ciutat d’un port esportiu modern Acollí les proves de vela durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Disposa de 740 amarradors Des del 1994 hi té la seu el Club de Mar Port Olímpic, que organitza regates
sotsvegueria de Baridà
Història
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, coincident amb el Baridà, que comprenia la part més occidental d’aquest, entre l’estret d’Isòvol i els banys de Sant Vicenç.
Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia, en el qual el comte Nunó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya 1225, que esdevingué centre del territori Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà
Gimnàs Bricall
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fundat l’any 1883 per Fidel Bricall Segura , fou constituït com a centre higiènic, ortopèdic i recreatiu S’hi podien practicar esports com la gimnàstica, l’atletisme, la boxa, la lluita o l’esgrima També tenia una secció excursionista Participava en els diversos festivals gimnàstics i atlètics A l’inici del segle XX en prengué la direcció Fidel Bricall Estrany , fill del fundador Amb seu al carrer de la Canuda de Barcelona, a les seves installacions es gestà la secció de basquetbol del RCD Espanyol 1923, creada per exalumnes del Collegi Escolapis de Sant Antoni i Sarrià També fou…
vegueria de Girona
Història
Antiga demarcació administrativa de Catalunya, creada a la fi del s. XII.
El 1304 s’estenia des del Fluvià, entre Bàscara i Calabuig, a la mar, sota SantPere Pescador pel N, fins a Caldes d’Estrac A tramuntana limitava amb la vegueria de Besalú per Finestres, Camós, Vilavenut i el Fluvià A causa dels dominis de la casa Cabrera, comprenia també Viladrau, les Guilleries i el Cabrerès des del pont de Roda de Ter, encara que aquests darrers territoris revertiren des de mitjan s XIV a la vegueria d’Osona Més tard en passà a dependre la sotsvegueria de Besalú , que absorbí com a agregat o annex l’Alt Empordà, excepte els llocs de Vilaür, …
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
corregiment de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Lleida, Balaguer i Tàrrega, amb un alcalde major en cadascuna d’aquestes poblacions Confrontava al nord amb el Montsec, al sud amb l’Ebre, a ponent amb Aragó i a llevant amb el corregiment de Cervera El primer corregidor fou el marquès Balthasar Joseph Dubus, mariscal de camp i capità de les guàrdies valones, i el primer alcalde major, Marià Biosca i d’Anglarill, catedràtic de decretals de la Universitat de Cervera 1721
corregiment de Tarragona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Tarragona i de Montblanc, que esdevingueren alcaldies majors El primer corregidor designat fou José de Armendáriz, el primer que ho fou a Catalunya 1716
corregiment de Talarn
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia l’antiga sotsvegueria de Pallars El primer corregidor designat fou el tinent coronel Ignacio de Asonjo el 1736 fou designat corregidor vitalici de capa i espasa Pedro Ibáñez Cuevas
corregiment de Tortosa
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta, el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Tortosa El 1717 en fou nomenat primer corregidor el brigadier Fernando Pinchano, fins aleshores corregidor d’Alacant