Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Cyclist’s Garden
Ciclisme
Equipament ciclista de Barcelona.
Creat el 1896, era un local de 4000 m 2 situat al carrer de València Destinat a ser utilitzat pels afeccionats al ciclisme, incorporà un petit velòdrom Fou seu de la Unió Velocipèdica Catalana i Antoni Baixeras en fou el primer president
Parcmotor Castellolí
Automobilisme
Motociclisme
Circuit de motociclisme i automobilisme de velocitat situat a Castellolí.
Creat per iniciativa de les federacions catalanes dels dos esports de motor, amb la collaboració de la Generalitat de Catalunya, fou inaugurat el 2008 Després d’aconseguir les homologacions per acollir competicions de cotxes i de motos, la Federació Catalana d’Automobilisme deixà de pertànyer als òrgans de govern del circuit Installació polivalent, disposa de diversos tipus de traçats i de superfícies per a la pràctica de les diverses modalitats en circuit tancat
baronia de Gelida
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Gelida que comprenia els llocs de Gelida i de Sant Llorenç d’Hortons.
Des del segle IX pertangué als Cervelló, els quals vers el 1297 la vengueren al rei aquest la vengué als comtes de Pallars, i aquests 1345, als Arborea El 1367 l’adquirí el ciutadà de Barcelona Berenguer Bertran, i mitjan segle XVI passà per successió als Erill Després fou creat un indivís una meitat passà als Perapertusa, als Bournonville i als Pinós, queel 1733 la vengueren als Dalmau i l’altra meitat passà als Despalaus, als Tord i als Marimon
Residència Màrius Torres
Esport general
Centre públic de tecnificació esportiva de Lleida.
Fou creat el 1992 i és un dels centres catalans reconeguts pel Consejo Superior de Deportes com una de les estructures de suport als esportistes i entrenadors d’alt nivell, que els proporciona els serveis necessaris per a la cura de la salut, la millora del rendiment i la seva formació integral La seva activitat s’emmarca dins el programa d’alt rendiment esportiu de Catalunya ARC Entre els esports permanents hi ha l’atletisme i l’handbol femení Disposa de pista d’atletisme, camp de futbol i futbol 7 de gespa artificial, camp de vòlei platja i gimnàs També acull una residència per…
Complex Esportiu Municipal Can Caralleu

Sala del Complex Esportiu Municipal Can Caralleu
Arxiu Fundació Claror
Esport general
Conjunt d’instal·lacions poliesportives del barri de Can Caralleu de Bareclona.
Creat l’any 1998 a partir d’unes installacions anteriors, és gestionat per una societat integrada per tres entitats gestores el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Claror i la Universitat Ramon Llull Les seves installacions disposen de tres piscines, sala de fitnes, sala d’aeròbic amb bicicleta, tres sales d’activitats dirigides, quatre pistes de tennis de gespa artificial, dues pistes de pàdel, camp de futbol de gespa artificial, pista d’atletisme no homologada, pista de futbol sala, camp de futbol 7, pista de bàsquet, pista poliesportiva de gespa, rocòdrom, boulder i…
refugi Manelic

Refugi Manelic o Coma de Vaca
Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Queralbs (Ripollès)
També conegut com a refugi Coma de Vaca, és situat al pla de les Eugues, a 1995 m d’altitud, a la confluència dels rius Freser i Coma de Vaca Fou creat el 1959 per a allotjar els treballadors encarregats de fer l’estudi de viabilitat de la construcció d’un pantà a la zona Posteriorment l’empresa hidroelèctrica en cedí l’ús a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, que el gestiona com a refugi Fou reformat entre el 1998 i el 1999 i té una capacitat de quaranta-dues places El nom de Manelic prové del fet que Àngel Guimerà s’inspirà en aquests paratges per escriure…
Gimnàs Tiberghien
Esport general
Gimnàs poliesportiu de Barcelona.
Fou fundat pel francès Emile Tiberghien Roubaix, Alts de França, 11 de desembre de 1886 – Barcelona, 12 de setembre de 1965, establert a Barcelona des de l’any 1914 En el gimnàs, creat el 1923, es practicà gimnàstica, boxa i altres especialitats gimnàstiques També tingué una secció de basquetbol i fou un dels primers clubs a practicar aquest esport El 1925 es federà, participà en el Campionat de Catalunya de basquetbol de segona categoria i aconseguí el títol El 1927 jugà a la primera categoria Marià Manent formà part de l’equip També tingué un equip en categoria femenina, que…
col·legiata de Tremp
Vista de la col·legiata de Santa Maria de Valldeflors de Tremp
© Arxiu Fototeca.cat
Col·legiata
Comunitat presbiteral fundada a l’església parroquial de la vila de Tremp sota el títol de Santa Maria de Valldeflors.
El 839 ja hi havia vida comunitària Tradicionalment hom ha cregut que s’hi installà la seu de l’antic bisbat de Pallars, creat a la fi del segle IX Després d’unes escomeses islàmiques durant el segle XI fou necessari refer l’organització religiosa, i el 1087 ja hi consta de nou una canònica, que rebé dels comtes de Pallars, Ramon i València, el domini de la vila de Tremp, amb el beneplàcit del bisbe d’Urgell aleshores fou bastit el temple primitiu, romànic, de tres naus El 1097 rebé dels comtes una nova dotació La comunitat es trobava sota la direcció d’un ardiaca i es componia…
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…