Resultats de la cerca

Se situà als terrenys de l’antic Teatre de la Santa Creu, a la plaça del Teatre, i al segon pis del Teatre Principal Propietat de l’empresari Teodoro Seebold Zarrauz, feia 59 m de llargada per 9,5 m d’amplada, i disposava d’una àmplia contracanxa L’alçària del frontis era de 10 m La zona del públic tenia quatre fileres de butaques, bancs de fusta al darrere, un pis per a llotges i l’entrada general al damunt, amb una capacitat de 1200 espectadors S’hi jugà bàsicament a cesta punta, s’hi disputaren alguns campionats d’Espanya i fou la seu del Club Vasconia Per la seva pista passaren els…

S’aixecà al solar de la plaça del Bonsuccés que havien ocupat els magatzems El Siglo, destruïts per un incendi el 1932 Tenia una pista de 30 m i disposava de 430 butaques Era dedicat preferentment a la raqueta femenina, encara que els pilotaris també hi jugaven a pala curta Se l’anomenà “La Bombonera” pel seu elegant disseny i per les noies que hi jugaven Tancà les portes els anys cinquanta

S’inaugurà el 15 de desembre de 1974, i té una capacitat per a sis-cents patinadors S’hi practica el patinatge sobre gel, el cúrling i l’hoquei sobre gel infantil Té una escola de patinatge per a totes les edats Les installacions estan obertes tot l’any

Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places

Situat al nucli urbà del poble de Siurana, fou impulsat per Ciríac Bonet, soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC que adquirí una balma per adaptar-la com a refugi, que després cedí al CEC Fou inaugurat el 16 de desembre de 1934 i duu el nom del seu patrocinador, que havia mort pocs mesos abans Amb capacitat per a divuit persones, dona servei a excursionistes i, sobretot, a escaladors d’arreu atrets pel prestigi de les vies d’escalada de les parets i cingleres de Siurana

També conegut com Pavelló de l’Espanya Industrial , fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per a acollir les proves d’halterofília Fou dissenyat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanàbria, i inaugurat el 7 de desembre de 1991 Les seves installacions, de més de 10000 m 2 , disposen d’una pista poliesportiva, piscina de 25 m, gimnàs i tres sales de bàdminton Des del 1993 és gestionat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta Es troba situat a l’antic solar que havia ocupat la fàbrica tèxtil l’Espanya Industrial, al districte de Sants-…

Hi disputa els seus partits la Unió Esportiva Sant Andreu És situat al carrer de Santa Coloma i té una capacitat d’aproximadament 18000 espectadors El camp fou inaugurat el 19 de març de 1970 amb un partit entre el conjunt local i el Futbol Club Barcelona L’equip blaugrana guanyà 1-0 i Fusté fou l’autor del gol Tingué illuminació artificial a partir del 1972 Inicialment s’anomenà Camp del Carrer de Santa Coloma fins que el 7 de desembre de 1980 fou batejat oficialment amb el nom de Narcís Sala en record de qui fou president de l’entitat durant molts anys Des del 2005 té gespa…

Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, BDu Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França Tanmateix, abans que el rei francès s’avingués explícitament a jurar les lleis i constitucions, transcorregué…

Fou fundat pel francès Emile Tiberghien Roubaix, Alts de França, 11 de desembre de 1886 – Barcelona, 12 de setembre de 1965, establert a Barcelona des de l’any 1914 En el gimnàs, creat el 1923, es practicà gimnàstica, boxa i altres especialitats gimnàstiques També tingué una secció de basquetbol i fou un dels primers clubs a practicar aquest esport El 1925 es federà, participà en el Campionat de Catalunya de basquetbol de segona categoria i aconseguí el títol El 1927 jugà a la primera categoria Marià Manent formà part de l’equip També tingué un equip en categoria femenina, que…

Lloc ja esmentat el 1273, fou possessió dels Llorenç es conserva el castell de Masricard , obra del s XVI, però amb elements anteriors, on destaca el doble finestral gòtic del primer pis La senyoria, que comprenia el terme de la Pineda, passà als comtes de Llar Formà municipi independent fins al darrer terç del s XIX L’antiga església parroquial Santa Maria és d’origen romànic, tot i que l’edifici actual es construí el 1589 aprofitant una torre de defensa, va ser restaurada el 1982 Actualment el poble de la Canonja i el de Masricard, units per la Ravaleta, formen un sol nucli Masricard…