Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
pic de la Mànega
Cim
Cim (2 215 m) de la serra que separa la vall Farrera, al N, de la coma de Burg i la Ribalera, al S.
Aquestes dues darreres valls es comuniquen a través del coll de la Mànega , obert al vessant meridional del pic
corregiment de Vilafranca del Penedès
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d’ Igualada Tenia dues alcaldies majors, l’una a Vilafranca i l’altra a Igualada
corregiment de Cervera
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia les antigues vegueries de Cervera i d’Agramunt i la sotsvegueria dels Prats de Rei Tenia dues alcaldies majors, a Agramunt i a Cervera mateix El primer corregidor designat 1718 fou el lletrat castellà Francisco Haro Agüero
Port del Comte

Pista de Port del Comte
PORT DEL COMTE
Esquí
Estació d’esquí de Sant Llorenç de Morunys.
Situada entre els 1700 i els 2400 m d’altitud, fou inaugurada l’any 1973 Hi destaquen cinc pistes d’esquí alpí de categoria negra Disposa en total de 40 km, esquiables, repartits entre 35 pistes, i 15 remuntadors, 5 telecadires, 8 teleesquís i dues cintes
monestir d’Amer
Monestir
Monestir benedictí (Santa Maria d’Amer) fundat vers l’any 820 per l’abat Deodat, al lloc de sant Medir, veí de Girona, agregat del municipi de sant Gregori.
L’edifici Actualment el conjunt del monestir es troba bastant desfigurat, a causa dels terratrèmols que al segle XV van causar l’esfondrament de les voltes de l’església i la destrucció del claustre i les dependències Encara és possible, però, fer una lectura de l’estructura original L’església tenia una planta de tipus basilical que, després dels terratrèmols, es va ampliar amb capelles i altres construccions Les naus, cobertes amb voltes de canó i capçades per un absis i dues absidioles de planta semicircular, amb voltes de quart d’esfera, al segle XVI es van allargar uns 5 m més i a sobre…
Segarra
Ciutat
Nom d’una ciutat romana de Catalunya que tingué categoria jurídica de municipi.
És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra
corregiment de Girona
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Girona, amb la sotsvegueria de Besalú inclosa i territoris agregats de l’Empordà Tenia dues alcaldies majors l’una a Girona i l’altra inicialment a Besalú encara que amb algunes vacillacions respecte al seu trasllat a Figueres, que fou definitiu al començament del s XIX
refugi dels Rasos de Peguera
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Castellar del Riu (Berguedà).
Situat a prop del torrent de la Comabona, poc abans d’arribar a les pistes d’esquí de Rasos de Peguera, a 1805 m d’altitud Impulsat pel Centre Excursionista Montserrat, de Manresa, fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 per donar servei als esquiadors que anaven als Rasos de Peguera Té una capacitat de trenta-dues places
Complex Esportiu Municipal Bac de Roda
Esport general
Conjunt d’instal·lacions poliesportives del barri del Clot de Barcelona.
Inaugurat el 2003 en la seva primera fase, consta d’un pavelló poliesportiu cobert, una àrea aquàtica amb sis piscines tant interiors com exteriors, sala de fitnes i musculació, i dues sales d’activitats dirigides La Federació Catalana de Basquetbol i el Collectiu Esport per a Tothom CET 10 participen en la gestió d’aquest complex de titularitat municipal
Boí-Taüll Resort

Boí-Taüll Resort
Arxiu Fotogràfic de Boí-Taull Resort
Esquí
Estació d’esquí de la Vall de Boí situada entre 2.020 i 2.751 m d’altitud.
Inaugurada el 1991, disposa de 51 pistes, 16 remuntadors, 205 canons de neu i dos parcs de surf 2011 Disposa també de dues escoles d’esquí El 1998 s’inaugurà el telecadira biplaça Puig Falcó, que remunta els esquiadors fins a la cota esquiable més alta de la serralada pirinenca cap de les Raspes Roies, 2751 m
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina