Resultats de la cerca

El 2003 se’n construí una altra, de costat, de 50 m, que hom anomena Nova Escullera

Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès El prefecte residia a Barcelona els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès En fou el primer prefecte el comte Treilhard

En bona part seguia una ruta ja vella, que havia estat coneguda amb el nom de via Heraclea Travessava els Països Catalans, dels quals era l’eix de comunicació bàsic És coneguda a través de l’itinerari d’Antoní, els vasos de Vicarello i alguns milliaris Passava per Ruscino —Castellrosselló Perpinyà—, la serra de l’Albera, probablement pel Portús, per Gerunda Girona, i arribava a la zona de la Tordera, on es bifurcava Una branca es dirigia, a través del Vallès, cap a Arrahona Sabadell, fins al Llobregat L’altra, pel Maresme, seguint el camí del Mig actual, passava per Iluro Mataró…

Comprenia els corregiments de Talarn i Puigcerdà els quals esdevingueren districtes del nou departament i el sector septentrional dels de Cervera i Manresa amb els quals fou constituït el districte de Solsona El prefecte residia a Puigcerdà Andorra li fou annexada, dins el districte de Puigcerdà

Comprenia els corregiments de Lleida, Tortosa, Tarragona i el sector del de Cervera al sud del Llobregós El prefecte residia a Lleida els antics corregiments, una mica modificats, esdevingueren els districtes de Lleida, Tortosa, Tarragona i Cervera Havia de comprendre 31 cantons i 165 nous municipis, però no tots tingueren temps d’organitzar-se només al districte de Tortosa fou possible d’establir totalment l’administració francesa En fou el primer prefecte el vescomte Alban de Villeneuve

Inaugurada durant els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 per acollir el torneig de tennis, forma part del complex Pavelló Municipal d’Esports Disposa de disset pistes de joc de terra batuda La pista central té una capacitat de 3400 espectadors, que durant els Jocs Olímpics s’amplià fins als 8000 També té set pistes de pàdel, un frontó, pista de bàsquet i piscina La Federació Catalana de Tennis hi té la seva seu

Nom que prengué l’ Aeròdrom Canudas el 1939 S’anomenà d’aquesta manera durant tota la dictadura franquista en honor d’un dels propietaris de l’Espanya Industrial, Carles Muntadas Prim, aviador que morí durant la Guerra Civil Entre el 1941 i el 1946 s’hi realitzaren una sèrie d’obres que envaïren les installacions de l’Aero Club de Barcelona Al final dels anys quaranta es fusionà amb l’ Aeròdrom Latécoère i l’antic Aeròdrom de la Volateria , i es formà l’actual aeroport de Barcelona

Fou fundat per Eduard Tolosa durant la dècada de 1880 amb el nom de Gimnasio Médico De tradició higienista, fou molt freqüentat per la burgesia catalana al final del segle XIX També s’hi practicava esgrima, atletisme, boxa i lluita grecoromana L’any 1898, sota el guiatge del professor de cultura física Jaume Vila Capdevila, organitzà la primera cursa oficial de Barcelona, que transcorregué entre Barcelona i Sarrià El 1899 creà l’equip de futbol Sociedad Deportiva Tolosa, que s’entrenava al camp del Velòdrom de la Bonanova El mateix any Jaume Vila constituí el Català Sport Club El…

Obra dels arquitectes Manuel Ruisánchez i Xavier Vendrell, fou inaugurat el 31 d’abril de 1992 amb el nom de Pavelló de la Mar Bella, per tal d’acollir la competició de bàdminton durant els Jocs Olímpics de Barcelona Presenta dos espais diferenciats, un d’exterior format per una pista d’atletisme i un camp de rugbi, i un recinte tancat, amb capacitat per a un miler d’espectadors, que disposa de diverses pistes poliesportives, un gimnàs i una sala especialitzada per a la pràctica del taekwondo Durant el Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010, la pista d’…

Inaugurada el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, fou la primera piscina de dimensions olímpiques que es construí a l’Estat espanyol Els primers anys acollí diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia Durant el període 1929-62 fou seu permanent dels Campionats generals de Catalunya i escenari d’onze Campionats absoluts d’Espanya El 1955, després de ser reformada, acollí els II Jocs Mediterranis El 1990 fou remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona…