Resultats de la cerca

Estigué des de sempre vinculada als Cervelló, dels quals passà, vers el 1528 als Barberà, castlans de Vilafranca del Penedès, i vers el 1597 als Saiol, els quals la posseïren fins vers la fi del s XIX

Fou inaugurada el 1966 i enderrocada el 2003 El seu element principal era una piscina de 33,33 × 17 m dissenyada per a la natació esportiva Estigué cedida en usde-fruit al Club Natació Montjuïc, que la utilitzà fins el 1979, any en què disposà d’installacions pròpies

També conegut com Velòdrom Ciclos Catalunya, fou construït el 1943 i inaugurat l’any següent Malgrat que tancà les portes el 1949, fou molt popular durant els anys que estigué en funcionament Acollí el Campionat d’Espanya de velocitat en pista 1946, i s’hi organitzaren tot tipus de curses ciclistes de relleus a l’americana, de fons de 24 hores i curses darrere moto Hi corregueren ciclistes com Miquel Poblet i els germans Timoner També acollí vetllades de boxa i lluita, i curses de braus Cal dir que Reus disposà d’un total de nou velòdroms, entre els quals també destacà el del…

Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses Ripollès la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa Sant Martí de Tornarissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca, i, més tard, el terme del castell de Llaés la Parròquia de Ripoll Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de Sant Pere de Camprodon a admetre el veguer reial a la vila de Camprodon, però davant l’èxode de la gent de la vila a la Ral, l’…

Batejat amb el nom del fundador de la Unió Esportiva Santboiana, és el camp de joc del club Substituí l’antic camp del Riu, construït el 1921 a la riba del Llobregat, quan, un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, la Santboiana adquirí uns terrenys una part dels quals comprà i l’altra llogà que es trobaven uns 300 m a la dreta de l’emplaçament actual, on es construí un camp de rugbi amb una pista d’atletisme al voltant El 1948 l’exèrcit espanyol volgué aquarterar la tropa on hi havia el camp i, després de llargues negociacions, el club accedí a intercanviar el terreny pel del seu emplaçament…

La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…

Tot i la presència ja al s III d’un bisbe de Tarragona, Fructuós o Fruitós, martiritzat el 259, la província no assolí la seva plena estructura fins al període visigòtic L’any 516, data de celebració del primer concili provincial, comprenia, a més de la de la capital, Tarragona, les següents diòcesis ja documentades anteriorment Barcelona 347, Girona 400, Ègara 450, Vic 516, Lleida 516, Empúries 516, Tortosa 516, Urgell 527, Roses segle V, Saragossa 254-58, Calahorra 306 o 457, Osca 527, Tarassona 549, Pamplona 589, Oca o Auca Burgos Amaia i Segia vall de l’Ebre i Alesanco o Alisana Rioja,…

Creat el 1593 a expenses de les antigues diòcesis d’Urgell i de Vic, té una extensió de 3536 km 2 La constitució de la nova diòcesi de Solsona fou objecte de llargs litigis inicialment s’hi inclogueren 258 parròquies del bisbat d’Urgell, però els bisbes d’Urgell s’oposaren a la desmembració d’algunes d’elles, i després d’un plet que durà del 1593 al 1621, acabat a precs del rei Felip IV de Castella, amb una butlla del papa Gregori XV, es reduïren a 114 Del bisbat de Vic hi passaren 21 parròquies dels deganats de Tàrrega i Cervera i s’arribà més aviat a una concòrdia, després de renunciar el…

Comprenia originàriament la depressió de la Cerdanya Després de la fi del domini islàmic i de la seva incorporació a l’imperi Carolingi, un comte Borrell 798-812 sembla haver estat el primer administrador dels territoris de Cerdanya-Urgell, sota l’autoritat superior dels comtes de Tolosa fou succeït en el càrrec pels comtes aragonesos Asnar Galí i el seu fill Galí, vers el 820 El 839 ambdós comtats eren a mans de Sunifred I, de la família comtal carcassonesa originària del Conflent, al qual, immediatament després del judici i l’execució de Bernat de Septimània primavera del 844, Carles el…