Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Velòdrom d’Horta

Aspecte exterior del velòdrom d'Horta
Fototeca.cat
Ciclisme
Velòdrom del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
Dissenyat pels arquitectes Esteve Bonell i Francesc Rius en collaboració amb l’alemany Herbert Schürmann, fou inaugurat el 27 d’agost de 1984 amb motiu del Campionat del Món de ciclisme en pista També s’hi disputaren les proves de ciclisme en pista dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, així com el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista 1984, el Campionat d’Espanya de mig fons darrere moto 1986, el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista amateur 1987, 1988, la Copa d’Europa en pista 2009, la sortida i arribada d’etapa en alguna edició de la Vuelta a Espanya i diverses edicions del Trofeu…
Circuit de BMX del Velòdrom d’Horta
Ciclisme
Instal·lació de bicicròs annexa al velòdrom d’Horta de Barcelona.
És gestionat pel Club Ciclista Genesis i disposa de 250 m de recorregut És seu habitual de proves de la Lliga Catalana i del Campionat d’Espanya de bicicròs Fou també escenari de curses de la Copa Catalana de ciclocròs Acull les activitats de l’escola de BMX del CC Genesis
refugi de les Clotes
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Situat al paratge de les Clotes, al vessant sud de la punta de la Serena, al nord-oest del massís dels Ports, dins del Parc Natural dels Ports, a 968 m d’altitud És un petit mas cedit per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la Unió Excursionista de Catalunya UEC i habilitat com a refugi lliure amb capacitat per a vint persones És punt de pas del GR-7, base de travesses pel massís dels Ports i d’excursions a la punta de la Serena 1035 m i l’Espina 1181 m
l’Espina
Cim
Cim (1 181 m) del massís dels ports de Beseit, al sector nord-est.
És termenal dels municipis de Paüls i Alfara dels Ports Baix Ebre i Horta de Sant Joan Terra Alta
Velòdrom de Gràcia
Ciclisme
Velòdrom del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
Pista de ciclisme construïda al voltant del camp del Guinardó i inaugurada el 27 de maig de 1942, moment a partir del qual el recinte fou conegut com Velòdrom de Gràcia S’hi disputà el Campionat d’Espanya de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-53, velocitat 1952, 1953 i persecució 1951, el Campionat d’Espanya amateur de ciclisme en pista en la modalitat de fons 1951-52, velocitat 1951-53 i persecució 1952, així com diversos Campionats de Catalunya Al final de la dècada de 1950 fou adquirit pel ciclista Santiago Mostajo, que en renovà les installacions i al maig del 1960 el…
Pavelló Municipal d’Esports de la Vall d’Hebron
Esport general
Pavelló poliesportiu del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona.
També conegut com Centre Esportiu Municipal Olímpic Vall d’Hebron o com Pavelló de la Vall d’Hebron, fou dissenyat pels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i inaugurat el mateix any Acollí la fase preliminar de les competicions de voleibol masculí i femení, i diverses proves de pilota basca Les installacions, amb més de 28000 m 2 , es divideixen en dos recintes el Palau Municipal d’Esports, que disposa de diverses pistes poliesportives on es pot practicar basquetbol, handbol, voleibol i futbol sala, a més de sales de fitnes,…
el Sió

El Sió al seu pas per terres d’Agramunt
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la Depressió Central Catalana, afluent, per l’esquerra, del Segre.
Neix a la font de Gàver Segarra, encara que recull les aigües del sector més alt de l’altiplà segarrenc entre la Rabassa i la Manresana, a través dels torrents de Freixenet, del mateix barranc que forma la capçalera del Sió, des de Sant Guim de l’Estació, els torrents de la Molgosa i de Malacara El riu passa vora Sant Domí, el Castell de Santa Maria, Gàver, Estaràs, Santa Fe de Segarra, Montfalcó Murallat, les Oluges, Castellnou d’Oluges, Malgrat, la Prenyanosa, Tarroja de Segarra, Sedó, Riber, Hostafrancs, Concabella, Ratera, Golonor, Sisteró, Pelagalls, els Plans de Sió on hi és presa l’…
parc natural dels Ports

Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge…
bosc de Poblet

Vista des del bosc de Poblet
© Fototeca.cat
Bosc de les muntanyes de Prades, estès pels termes de l’Espluga de Francolí, Vimbodí i Poblet, Montblanc i Prades, des del monestir de Poblet, al NE, fins prop de la vila de Prades, al SW.
Inclou els terrenys vinculats històricament al monestir El nom de Poblet prové d’ hortur populeti lloc d’horta envoltat d’un bosc d’àlbers, descriptiu de l’indret on es bastí Hi ha les antigues granges forestals de la Pena i de Castellfollit, propietat de la comunitat Ja des del 1172 el monestir aconseguí dels reis un gran nombre de drets sobre el bosc i la prohibició que els pobles veïns hi fessin tales i hi pasturessin ramats Montblanc, l’Espluga, Prades, Rojals i Vimbodí hi reclamaren drets comunals el 1349 tingué lloc una avinença entre el monestir i la vila de Prades, però…
castellania d’Amposta
Priorat
Nom que prengué el priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem a la corona catalanoaragonesa quan, després de la cessió del castell d’Amposta als hospitalers (1154) per part del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, el preceptor d’aquella casa, que es titulava castellà d’Amposta, fou instituït, pel gran mestre de Rodes, cap de les cases de l’orde a Catalunya i a Aragó, separades així del priorat de Sant Gil de Provença.
Amb Gaufred de Bresol començà, el 1157, la sèrie de castellans d’Amposta A part d’aquesta dignitat que no residia habitualment a Amposta, hi hagué un comanador que administrava els béns de la circumscripció d’aquella casa dita comanda d’Amposta L’any 1280 el rei recuperà Amposta, però subsistí l’organització de la castellania Amb la dissolució de l’orde del Temple 1312, els béns d’aquest al Principat de Catalunya i al regne d’Aragó passaren en bloc de l’orde de l’Hospital, i els que tenia al regne de València, al de Montesa, llevat de dues cases que també foren cedides als hospitalers…