Resultats de la cerca

És el tercer cim en altitud dels Països Catalans i de tots els Pirineus L’alpinista francès D’Astorg, de qui ve el seu nom, hi féu la primera ascensió juliol del 1901, juntament amb C Passet i Bernat Salles

S’integra dins la zona esportiva de Can Rosés, juntament amb un camp de futbol, un pavelló cobert i dues piscines de 25 m Des de l’any 2000 té una pista homologada de material sintètic, amb vuit carrers, que substituí una pista de pols de totxo També disposa d’una zona annexa de llançaments i d’un circuit de cros d’un quilòmetre La Unió Atlètica Rubí n’és la principal usuària

Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli

S’inaugurà el 1986, i des de l’any 2005 forma part del complex Gran Pallars, juntament amb l’estació d’esquí d’Espot El pic de l’Orri 2440 m és el sostre de l’estació Té 44 km esquiables amb 33 pistes per a l’esquí alpí i 15 km per a l’esquí de fons Les installacions ofereixen espai per a la pràctica del mig tub, boarder cross i una zona de freestyle al Pla de l’Olla

Inaugurada el 30 d’octubre de 1971, fou dissenyada pels arquitectes Francesc Caballé i Josep Soteras És propietat del Futbol Club Barcelona i utilitzada per les seccions d’hoquei sobre gel i patinatge artístic sobre gel, però és oberta al públic sempre que no hi hagi entrenaments o partits de les citades seccions Es troba annexa al Palau Blaugrana i té una capacitat de 1256 espectadors El 2012 era, juntament amb l’Skating Club, l’única pista de gel de Barcelona

És a la dreta del barranc de les Eres Havia estat una masia que, el 1210, l’arquebisbe Ramon de Rocabertí donà a repoblar a Pere de Clariana passà després a la mitra tarragonina El 1339 ja formava part de la Comuna del Camp, però figurava com a pertanyent a Alforja El 1356 consta ja juntament amb els Arcs Adossada a la casa de la vila, hi ha una torre medieval, de defensa L’església actual Santa Caterina és del 1778 Un retaule del Roser és tingut per antic A Can Nicolau hi ha museu i biblioteca, privats

Sorgida com a demarcació exclusivament militar arran de la divisió provincial del 1833, la denominació ha persistit en l’ús, malgrat que en la reestructuració de la divisió militar del 1893 fou designada amb el nom de quarta regió militar El 1931, durant la Segona República, esdevingué comandància militar de Catalunya de la quarta divisió orgànica Amb la modificació de l’organització territorial de l’exèrcit pel reial decret de l’1 d’agost de 1984 se suprimí la quarta regió militar i el Principat passà a formar part, juntament amb Aragó, de la Regió Militar dels Pirineus Orientals

Conegut també com a refugi d’Engorgs, està situat al circ del mateix nom, a 2380 m d’altitud, al vessant sud-oest del Puigpedrós Deu el seu nom al geòleg i enginyer, Joaquim Folch i Girona, membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC que juntament amb altres socis impulsà el centre d’esports d’hivern de la Molina Fou inaugurat el 1953 quan era propietat del Club Muntanyenc Barcelonès, que el cedí a la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC el 1979 i fou condicionat l’any 1980 Té 18 places de capacitat i no està guardat És punt de pas del GR-11 i base d’…

Ocupà un edifici de la Rambla, de façana neoplateresca i construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que es reformà el 1930 En aquest frontó, de 35 m de llargada, 10 m d’amplada i 9 m d’alçària, s’hi havien jugat totes les modalitats de pilota Hi destacaren els palistes Manolo Iturri, Chiquito de Bilbao, Garralda, Jaime Zudaire i Severino Arratíbel Fou el darrer frontó que tancà a Barcelona, juntament amb el Jai Alai Palacio Posteriorment, fou remodelat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 segons el projecte de les arquitectes Anna Soler i Sílvia Farriol Quedà com un frontó de 30 m…

Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant Nicolau fou…